Desclot
Un cert regust amarg
La declaració conjunta d'Òmnium i l'Assemblea ha tingut tres efectes. El primer és previ. Com que les dues entitats van ser capaces de superar totes les sensibilitats que les formen i arribar a acords interns i mutus, l'exercici i l'esforç es van encomanar als partits. I ara són ells els qui s'estan movent de nou cap a la unitat, tan limitada com es vulgui però unitat al capdavall. El segon efecte ha estat decisiu per assegurar l'èxit del 9 de novembre, que és determinant per evitar el fracàs de tot el procés sobiranista. Convé tenir algunes coses clares. Si una de les etapes d'aquest procés no es crema o crema una part dels que voldrien un país més digne, més lliure i més just, és improbable que es pugui passar amb alegria a la següent. El fracàs del 9-N seria compartit i col·lectiu. Si algú es pensa que implicaria només l'acta de defunció política d'Artur Mas, té els ulls entelats pel sectarisme, el ressentiment o la imbecil·litat. Mas, com Oriol Junqueras, els altres partits, Òmnium i l'Assemblea, és una garantia necessària per arribar a algun lloc. El suport d'aquestes dues entitats, tan injuriades des de les files de la fidel infanteria unitarista, ha estat i serà decisiu per a l'èxit del 9-N. El tercer efecte no és tan agradable. Deixa un cert regust amarg. La declaració ha estat manipulada per aquells que volen un “escac a Mas”. Pels que confonen peticions amb imposicions. I a més, ha dividit el sobiranisme potser encara una mica més. Uf! Redell amb aquest viacrucis!