La legalitat de ser català

ls catalans som gent legal”. Ho proclama el nou cartell de Partit Popular i em sembla que poc sovint un eslògan ha deixat veure tan clarament quin era el subconscient col·lectiu d'un partit polític. I, per extensió, el subconscient d'una part d'Espanya que va bastant més enllà de la influència electoral d'aquest partit. No parlo, aquí, del sentit de l'humor necessari per concebre una campanya en què l'adjectiu legal va associat a un dels partits amb més casos judicials oberts de la Unió Europea. Parlo del lema estricte: Els catalans som gent legal. El sentit de la frase sembla clar: els catalans respectem la llei. O: els catalans som legalistes. Ara bé, en català correcte l'adjectiu legal no s'aplica a algú que respecta la llei sinó a una cosa o a un concepte que és conforme a la llei. És a dir, no s'aplica a un subjecte (que actua) sinó a un objecte (que s'adapta). Els exemples donats pel Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans a l'entrada corresponent són prou clars: “Un guany, un interès, legals. Les formalitats legals. Medicina legal”.

Així, per exemple, quan es diu “el tabac és legal” no vol dir que el tabac sigui partidari de respectar la llei sinó que el tabac és un producte el consum del qual és autoritzat per la llei. El tabac és objecte, no subjecte. Igualment, quan es diu “la cocaïna és il·legal” no significa que la cocaïna es nega a respectar la llei sinó que el seu consum no és autoritzat. Així doncs, dir “els catalans som gent legal” estrictament no significa que els catalans siguem partidaris de respectar la llei, sinó que la nostra existència està autoritzada per la llei. Gràcies, llei. En el subconscient d'aquesta ideologia espanyola els catalans existim perquè ens hi autoritzen. Els catalans no som subjectes, tan sols objectes.

A més, en general l'adjectiu legal s'aplica només quan l'aclariment és necessari, quan pot haver-hi algun dubte. Ningú no dirà mai “els núvols són legals”, ni tan sols “el pa és legal”. En canvi, es diu sovint que “l'alcohol és legal” perquè tothom sap que podria no ser-ho, i que en certs àmbits i en certs països, no ho és. Per tant, afirmar que “els catalans som legals” implica la possibilitat que no ho siguem. Que, com a objectes, siguem prohibits.

De fet, com tothom sap, ja ha passat alguna vegada en la història de Catalunya. I és prou clar que la voluntat de la ideologia espanyolista és d'acabar-ne amb la seva generosa tolerància actual. Qualsevol dia poden decidir que passem de ser gent legal –catalans autoritzats– a gent il·legal –catalans espanyolitzats–. I és prou evident que la decisió ja ha estat presa. Ha començat l'ofensiva general de l'Estat per reduir Catalunya –i abans, el País Valencià, les Illes Balears i la Franja– a una identitat residual, d'amable regió amb algun tret folklòric específic, i això si pot ser en un parell o tres de generacions. El nou lema del Partit Popular és, doncs, un advertiment: “els catalans som gent legal” fins que l'espanyolisme decideixi el contrari. Però és, a més, un advertiment hipòcrita, perquè l'espanyolisme ja ha decidit la nostra il·legalització.

“E