Els temps del procés
El 14 d'octubre el president Artur Mas formulava una proposta per substituir la consulta del 9-N, suspesa cautelarment (igual que la llei de consultes) pel Tribunal Constitucional, per un procés participatiu que, per la seva pròpia naturalesa, no compleix els requisits democràtics i de transparència propis d'una consulta o un referèndum. És un substitutiu: el 9-N no es votarà en el sentit que tothom entén per votar, sinó que es procedirà a conèixer l'opinió dels ciutadans que vulguin participar en el procés i, per tant, ni tan sols serà una mostra aleatòria. La proposta preveia també unes eleccions autonòmiques avançades, sense precisar-ne la data, que els partits poden convertir en plebiscitàries i advocava per una llista d'unitat, just quan es trencava la unitat dels partits proconsulta.
El diumenge dia 19 la concentració convocada per l'ANC i Òmnium Cultural va ser un èxit i una exigència a recuperar la unitat i convocar eleccions avançades abans de la primavera –termini després matisat. I, dilluns, la CUP proposava onze punts per blindar i dignificar el 9-N, que Mas no rebutjava del tot malgrat que considerava que els tres últims punts no eren assumibles: la figura de conseller de la consulta, el compromís per escrit del govern de tirar endavant amb garanties el 9-N i no acatar cap altra suspensió de l'Estat. Els partits d'esquerres (ERC, ICV-EUiA, CUP) convergien.
En definitiva, la situació sembla encallada. En primer lloc, resta en peu el 9-N i, malgrat que no tingui valor jurídic, caldria que fos un èxit. Això sí, deixant clar que es tracta d'un procés participatiu que no substitueix una futura consulta o referèndum. Això no obstant, una participació massiva –similar a la de les tres darreres Diades– demostraria que una gran majoria de catalans (entre el 45 i el 55% segons els vots de les darreres eleccions al Parlament) volen decidir el futur polític de Catalunya, la qual cosa no exclou fer del 9-N també una gran mobilització amb recollida de signatures en favor del dret a decidir tal com proposa ICV-EUiA. En segon lloc, la unitat es basava –i es basa– en allò que reuneix més consens, el dret a decidir, i no pas el sentit del vot (UDC i ICV-EUiA donaran llibertat de vot als seus militants). Finalment, el carrer té més urgències que el govern i els partits proconsulta. Cal aprofitar l'impuls i fer del 9-N un èxit de participació preludi d'unes eleccions avançades d'on sortirà el mandat democràtic –expressat a través del vot dels ciutadans amb totes les garanties democràtiques– d'una legislatura que pot obrir les portes –o no, segons els resultats– a un procés constituent i de negociacions amb l'Estat i les institucions europees.
El problema són els temps (un concepte relatiu que cadascú mesura de manera diferent), però la situació ja no dóna més de si. Cal consultar la ciutadania a través d'unes eleccions avançades que només pot convocar el president de la Generalitat. I ací apareix el segon punt de desacord. Els partits d'esquerres, l'ANC i Òmnium consideren que la convocatòria és urgent, però el govern de la Generalitat i CiU creuen que cal cremar etapes (9-N) i que les eleccions només tenen sentit amb una llista d'unitat encapçalada pel president Mas, la qual cosa resulta molt difícil d'acceptar per uns partits que li retreuen les seves polítiques d'austeritat i d'obediència al marc legal espanyol i que no volen signar un xec en blanc on, més enllà del compromís de convocar un referèndum, no hi figuren les qüestions relacionades amb l'acció de govern per sortir de la crisi. I en això estem, perquè la part complicada del procés comença ara i preservar la unitat pot esdevenir cada cop més difícil tot i que caldrà fer tots els esforços necessaris per mantenir-la.
