Per un sí o per un no

Si Catalunya ha protagonitzat la mobilització popular més gran i persistent que hi ha hagut a Europa és per exercir la seva sobirania com a poble, com a nació, per decidir el seu futur polític; per decidir si vol ser independent de l'Estat espanyol i per tant afrontar la creació d'un nou estat. Ni un sol d'aquests ciutadans pensa a construir un estat pitjor, tothom el vol i el somia millor. Més just i equitatiu, més pròsper i avançat, més democràtic i més culte... I no obstant això, tots no el faríem igual, hi ha diferents sensibilitats i ideologies. I això separa els partits polítics. El carrer, en canvi, era transversal el 2010, quan deia “som una nació, nosaltres decidim” i ho era diumenge passat quan deia “fem un pas endavant”. I el carrer els exigeix unitat. Perquè quan Catalunya esdevingui un nou estat d'Europa, el construirem entre tots, però ara no podem construir res, no podem ni fer un decret que garanteixi el subministrament de llum a les famílies en situació precària; perquè el govern espanyol s'hi oposa i el Tribunal Constitucional disposa. Catalunya és dependent. I per poder construir res, abans ha de tenir la capacitat de decidir sobre qualsevol matèria. Fins que això no arribi la unitat d'acció política és imprescindible. Hi havia dos camins. El del referèndum vinculant i el de les eleccions amb la independència als programes. El primer va morir al Congrés dels Diputats espanyol. El 9-N no és un referèndum vinculant –tampoc ho era abans– però tampoc és un element decoratiu. No té sentit reclamar la sobirania l'Onze de Setembre al carrer i no fer-ho el 9-N en una urna. A fora no ho entendrien. La segona via només depèn dels catalans i els seus polítics. La gent vol anar a les urnes i decidir sí o no a la independència. I això ho ha de poder fer amb una llista de país o sense, amb coalició de partits o sense, amb un cap de llista o més d'un. I la seva decisió sí que ha de ser vinculant. Mandat democràtic. És justament aquí on tots han de tenir l'alçada de mires que el moment històric els reclama per posar-se d'acord en el com i fer-ho possible. No hi posin tants entrebancs.