Laporta tenia raó

Els tribunals han donat la raó a Joan Laporta, els membres de la seva junta directiva i el tresorer Xavier Sala Martín. Durant el seu mandat presidencial el Barça no va registrar pèrdues, sinó guanys. Els qui tinguin una miqueta de memòria es deuen recordar dels números que el professor d'economia més conegut que ha donat aquest país feia, amb el to didàctic que el caracteritza, davant les càmeres de televisió. Sala Martín repetia, com una lletania, que el sistema de comptabilitat que la junta de Sandro Rosell perpetrava contra els seus resultats no era l'adequat. No hi havia res a fer. El tel de la desconfiança els va cobrir a tots. Portades i més portades de diaris. Infàmies que s'encadenaven i que denunciaven “abusos” en forma de dinarots i de cigars comprats a preus desorbitats en la botiga de la tia de Fidel Castro. Al final no n'ha quedat res. La força moral de qui no va mentir. L'alegria dels qui han patit el viacrucis judicial i han hagut de buscar-se la vida per avalar les quantitats astronòmiques de la demanda. Ningú els rescabalarà de tot això. Aquesta jugada imbècil, moguda pel ressentiment i la immaduresa dels qui la van orquestrar, hauria de donar pas a una etapa de civilització. Mai més de la vida una junta del Barça hauria d'intentar liquidar els seus antecessors si no fos amb proves irrefutables i claríssimes. Sempre hi hauria de prevaldre el bon joc, a Can Barça. Els seus representants haurien d'estar a l'alçada del país que, els agradi o no, representen.