Xocolata espessa
Arrenquem a córrer
Hi ha una nova faula unionista que comença a obrir-se pas discretament als mitjans de comunicació i entre els opinadors oficials del regne: a partir del 2015, després de les eleccions legislatives espanyoles, canviarà la correlació de forces a l'Estat i, Deus ex macchina, se'ns obriran les portes del cel i podrem establir una negociació franca per fer una reforma de la Constitució que ens reconeixerà plenament i resoldrà tots els nostres problemes. Fi.
Per sorprenent que sigui, hi ha gent de bona fe que es creu aquesta gran fal·làcia. Més enllà del fet que la Constitució postfranquista està dissenyada de tal manera que sigui irreformable en els aspectes bàsics, la realitat és que el sistema polític espanyol és una bomba de rellotgeria. És un patró que hem vist moltes vegades a diversos països: partits amb una llarga trajectòria, que han governat en règim de lladronici, cauen per la podridura de les seves arrels, com aquells edificis que són enderrocats amb explosius als fonaments i s'ensorren com castells de cartes. Va passar a Veneçuela, on els partits de sempre van fondre's en la seva pròpia corrupció per deixar lloc al chavisme que encara governa. No vull dir que Pablo Iglesias sigui un Chávez. Farien falta tres Iglesias per fer un Chávez. Només dic que el sistema polític espanyol explotarà i el millor que podem fer és arrencar a córrer i que quan això passi ja siguem ben lluny, construint la nova república.