Expresidents

El Par­la­ment de Cata­lu­nya debatrà la set­mana vinent poder reti­rar drets i prer­ro­ga­ti­ves als expre­si­dents de la Gene­ra­li­tat. Drets dels quals fins fa poc gau­dia Jordi Pujol i que ara només té Pas­qual Mara­gall perquè José Mon­ti­lla va renun­ciar-hi per cobrar el sou com a sena­dor autonòmic.

Els drets dels expre­si­dents és un rei­te­rat debat superat a molts països i que cal vigi­lar no por­tar-lo a la demagògia. Pro­du­eix una enveja sana veure el com­por­ta­ment del poble ame­ricà amb els seus expre­si­dents. Cert que no moles­ten. I els fran­ce­sos, sobre­tot quan renun­cien del tot. Els que van voler repe­tir, com fa uns anys Mit­ter­rand o ara Sarkozy, van pas­sar per tra­ves­sies al desert ben com­pli­ca­des.

Les prer­ro­ga­ti­ves no són la xoco­lata del lloro (sou, cotxe, secretària), però crec que a ningú li faria cap goig veure pido­lar pel car­rer qui ha estat el pre­si­dent del seu país. De moment, la mateixa Gene­ra­li­tat ha reti­rat els drets i fins i tot la meda­lla a Jordi Pujol per amo­nes­tar-lo per un com­por­ta­ment pre­sump­ta­ment frau­du­lent. Qui li havia de dir que pas­sa­ria d'ésser hono­ra­ble a ésser inves­ti­gat i que se li dis­cu­ti­rien els seus hono­ra­ris.

De tota manera, men­tre es faci aquest tipus de debat fins i tot podríem creure que tot va bé. Que el país té pocs mal­de­caps, quan pot dedi­car una jor­nada par­la­mentària a dis­cu­tir sobre els drets i prer­ro­ga­ti­ves dels expre­si­dents.

El veterà polític i sena­dor del PNB Iñaki Ana­sa­gasti va publi­car un lli­bre sobre els expre­si­dents, Jar­ro­nes chi­nos. Recorda una frase de l'expre­si­dent xilè Edu­ardo Frei, que expli­cava que els expre­si­dents són molt valu­o­sos però que ningú sap on col·locar-los. Un lli­bre interes­sant que fa un repàs de tots els expre­si­dents espa­nyols: “Arias Navarro, un assassí”; Suárez, un home valent que va inten­tar solu­ci­o­nar pro­ble­mes; Calvo Sotelo, un home que no es va assa­ben­tar de res; González, un gato­pardo sense ide­o­lo­gia; Aznar, un res­sen­tit; Zapa­tero, un pre­si­dent que va fer rela­ti­va­ment poc.” Ana­sa­gasti va que­dar des­can­sat amb les defi­ni­ci­ons. El Par­la­ment hi que­darà reti­rant prer­ro­ga­ti­ves als expre­si­dents. I si ningú vol ésser pre­si­dent?...