Aniversari

El 30 d'octubre del 1984 es va inaugurar el túnel de peatge del Cadí, ara fa, doncs, trenta anys, una de les obres cabdals del pujolisme i que va enfonsar el Ripollès en una de les seves etapes més fosques. Per contrastar la propaganda institucional, potser cal fer memòria de com van anar les coses. L'eix que havia de connectar França amb Catalunya a través del Pirineu sempre s'havia considerat que havia de ser a través de la collada de Toses amb un túnel que permetés evitar els 44 quilòmetres i més de 200 revolts que separen Ribes de Freser i Puigcerdà i que era la via més utilitzada pels esquiadors que anaven a les pistes d'esquí de la Cerdanya. A més, havia de comportar importants millores en els accessos de la llavors N-II i ara C-17 que uneix les comarques barcelonines amb el Ripollès. Amb aquesta finalitat l'any 1969 es va crear una empresa formada per entitats bancàries gironines, ajuntaments, la Diputació de Girona i particulars (Promoción y Desarrollo de Gerona SA) que en va rebre la concessió i explotació l'any 1975 per part del govern, òbviament espanyol, en aquells temps. Amb l'arribada del primer govern de Jordi Pujol a la Generalitat l'any 1980 tot va fer un tomb. El mateix any es va constituir la societat Infraestructures de Catalunya SA amb entitats bancàries del Bages, industrials i altres entitats polítiques per construir un túnel a la carretera comarcal 1411 per unir el Berguedà i la Cerdanya a través de l'eix del Llobregat. Tant l'eix del Ter com el del Llobregat patien el desmantellament de les indústries tèxtils, un dels elements econòmics més importants de les comarques d'Osona i el Ripollès per una banda, i del Bages i el Berguedà per l'altra. El túnel de Toses comptava amb el pes de la història com a via cap a França i era el projecte que sempre s'havia considerat. Per l'altre hi havia les enormes pressions de l'empresa de ciments Molins quan Joaquim Molins va deixar l'UCD d'Adolfo Suárez per abraçar la fe convergent. El govern català amb l'ajut de mitjans de comunicació com els del grup Godó, va fer mans i mànigues perquè s'imposés l'eix de la carretera comarcal pel damunt de la nacional, fins al punt que CiU, com un sol home, va pràcticament obligar la concessionària gironina a traspassar les accions a l'empresa del Llobregat. Per més escarni, el traspàs es va fer a l'Ajuntament de Ribes de Freser que llavors presidia Salvador Carrera. Ara, amb la perspectiva del temps, potser s'entén millor la pressa del pujolisme per arribar abans a Andorra.