Una democràcia més forta

La frase que ara escriuré s'ha escrit tantes vegades que s'ha adjudicat a autors diversos, tot i que la majoria d'ocasions s'ha dit que fou Winston Churchill qui va anunciar-la per primera vegada: “La democràcia és el pitjor sistema polític, a excepció de tota la resta.” Hi estic d'acord. La democràcia que funciona en els països occidentals té problemes de magnitud que ha d'afrontar de manera urgent, com ara el desprestigi de les institucions i de la política, però és un mode de funcionar millor que qualsevol altre que hi hagi hagut durant aquest segle o l'anterior.

El fet, però, és que a l'Estat i a Catalunya, tant la crisi econòmica com els nombrosos casos de corrupció, i fins i tot algunes condicions clarament injustes i avantatjoses per als polítics han provocat un greu perjudici a la imatge del funcionament democràtic. La conseqüència és que s'han d'introduir mesures complementàries que poleixin i enriqueixin el funcionament de la democràcia representativa, que funciona a partir d'escollir uns representants polítics i, des de la ciutadania, no participar més en política fins a les següents eleccions.

 El municipalisme és l'espai idoni per endegar propostes innovadores, per teixir una relació dialèctica més intensa amb els veïns i veïnes i, d'aquesta manera, construir entre tots una nova forma de funcionament que, per una banda, tingui més transparència i, de l'altra, estigui més legitimada per la participació de la gent.

A Palafrugell, he convocat el conjunt de la ciutadania perquè de manera conjunta establim les prioritats dels pressupostos de 2015. La participació ciutadana ha arribat a la política per quedar-s'hi, com a mínim al meu municipi mentre jo en sigui l'alcalde, perquè em sembla essencial i convenient donar la possibilitat que les persones es vinculin a la presa de les decisions que els afecten directament. El dret a decidir també és el dret de la ciutadania dels nostres pobles i ciutats a pronunciar-se sobre les inversions i el planejament urbanístic dels municipis, per posar dos exemples.

 No he pas parlat de pressupostos i urbanisme d'una manera casual. M'ha semblat adequat citar aquests dos aspectes de la política municipal per introduir la idea que la participació no s'ha pas d'arraconar a les qüestions de poca rellevància.

Des del meu punt de vista seria una equivocació que amagaria la desconfiança total en el paper, el criteri i, segurament, la intel·ligència dels ciutadans i ciutadanes dels nostres pobles i ciutats i, al mateix temps, alimentaria l'autèntic problema de fons que representa el distanciament de la ciutadania i els seus representants polítics. Això no obsta, perquè un alcalde ha de tenir al cap la ciutat que vol, de quina manera en  resoldrà les mancances i quins mecanismes activarà per desenvolupar-ne les solucions. Però no s'ha d'atalaiar lluny dels seus veïns i veïnes.

Alguns experts valoren els processos de participació advertint que, per complir els propòsits elementals, s'han de bastir, precisament, a partir de processos de participació. Naturalment, si la participació fos un camí traçat perdria sentit i, també és cert que si un procés no té el suport de la majoria és adequat redefinir-lo, matisar-lo o, fins i tot, canviar-lo.