Som grans

Un poble tan caut com el català sempre es mira
de gairell l'alegria. Potser també per això ha sobreviscut. Però, de tard en tard, també cal reconèixer els encerts col·lectius. Ahir en vam tenir un. Els catalans ahir van ser grans i es van mostrar al món ambiciosos, alegres i amples. Les urnes feien goig i les desraons del govern de l'Estat feien riure. Ni la mala bava dels homes de Rajoy ni el fel del Partit Popular i Ciutadans van entelar del dia. La consulta esbravada de la Generalitat es va convertir en un referèndum i va cridar l'atenció internacional com la decisió més vinculant. Els pusil·lànimes i els recalcitrants haurien de deixar de costat una vegada per totes les reticències i haurien de reconèixer que ahir aquest país va fer un pas de gegant. Els catalans ahir van ser grans. Que tothom ho reconegui. I que aquesta grandesa dilueixi els interessos més petits i més mesquins que a partir d'avui vulguin reduir-nos al passat.