Uns punts concrets

En aquest moment tan fascinant, després d'aquest triomf absolut d'abast universal del 9-N pensem sobre uns fets concrets:

El 9-N ha estat la primera vegada a la vida que de veritat, malgrat ser una consulta orientativa, molts teníem la sensació feliç que votàvem per nosaltres, pels nostres, pel propi país. L'emoció ha corprès milers de persones; jo sóc una d'elles.

Vargas Llosa és un excel·lent escriptor. Alhora, no s'entén com havent viscut a Barcelona durant el franquisme pot enyorar aquella etapa i dir que no coneix cap independentista. Afirmació que és una inculpació. Mai no va fer res pels escriptors catalans vius. Sí, malgrat tot, per la literatura catalana. Un enigma de caire psicològic sense cap mena de dubte, altres, més de vol rasant, parlen d'amors i passions. Com afirma la dita, quan no s'entén una persona
mira-li la butxaca o la bragueta.

CIUTADANS i UPyD es volen unir. Josep Termes deia que hauria pagat per veure la meitat de les cabrioles que feia en Boadella el dia que va començar a confondre Madrid i Espanya amb el cel i el paradís. M'hi sumo en la proposta aplicada a la suma d'aquests dos partits. Sí, sisplau, uniu-vos, Rosa Díez i Albert Rivera junts, i que faci de notari en Cañas. Això promet.

Alícia Sánchez-Camacho marca el camí a la fiscalia. És clar que sí, com ha de ser! La diputada en cap del PP és insuperable, Mata-Hari a part. Res de tipus privat per respecte als drets dels infants. Prego que no es faci campanya contra ella; mai ens falla. El fiscal Torres Dulce sembla que s'ha enfadat amb ella, però no, gràcies a ella el fiscal durarà en el càrrec fins que s'acabi la legislatura. Ha tingut sort, el PP, descontent amb ell, ja li havia reservat un nou destí.

El ciberatac del 9-N mostra als ingenus que tot el que ara han estat només acords amb desconeguts grups organitzats a les xarxes i accions semidelictives provinents de la Xina, Ucraïna o EUA, serien repressió i presó contra els catalans si poguessin. Una reflexió: els cossos armats de l'Estat a Europa són garantia de democràcia i pau, igual a Espanya, malgrat grolleres excepcions, no rudes personatges violents com creu l'espanyolisme ranci.

La mort de la tercera viaha estat obra del PP i PSOE; en grau diferent, però, tot s'ha de dir. Ha permès a UDC, ICV i EUiA sortir d'una espiral amb cul-de-sac que els hauria enfrontat internament. Els heralds dels atacs han estat tota la premsa de Madrid. És per aquí on hom entén la notòria i constant desaparició d'El País de les mans dels universitaris o la seva creixent absència en bars, cafès i barberies.

No crec que Iceta pugui redreçar el PSC sense trencar amb el PSOE, però la deriva sobirana del país mostra que el dirigent socialista sembla adaptar-se als nous temps millor del que pensava. I fins fa quatre dies no hauria donat ni un cèntim per ell.

M'ha dolgut molt el poc cas social, públic, cultural i polític que hem fet a la caiguda del mur de Berlín, el 1989. La fi del comunisme burocràtic, repressor de milions de persones i responsable de tants drames, a més que coartada perfecta del capitalisme inhumà, mereixia un debat molt més present en els mitjans, en la societat, en els nuclis de pensament i opinió. La Merkel podia celebrar-lo per a Alemanya, però per al món era una esperança del triomf de l'ànsia de llibertat sobre la tirania.

El pensament cultural espanyol que nega els altres és conqueridor; per això junts hi podem trobar barreges tan estranyes, és autisme cultural. És entotsolat. D'asturians a catalans, d'extrema dreta a extrema esquerra, de rics a pobres. No accepta el pensament i la cultura lliures. És, com deia Erich Fromm, la por a la llibertat.