Sumeu-vos-hi

Els resultats de la consulta del 9-N han confirmat
que una cosa són les intencions i una altra de ben diferent, els resultats. Els camins dels cementeris en són plens i empedrats, d'intencions. I els de l'infern.
Per això les zones on hi ha hagut menys participació
han estat l'àrea metropolitana de Barcelona i Tarragona i banlieu. És a dir, malgrat la clarividència de Paco Candel, encara hi ha uns catalans que se senten més altres que catalans. La independència a Catalunya ja no és només afer identitari, que també, sinó una qüestió de dignitat i supervivència. Per això és tan important, tan decisori, el treball que fan els entusiastes de Súmate. Eduardo Reyes, Nicolasa Fernández, Manolo Ortega i Coque García se senten espanyols, tan espanyols com catalans, s'expressen millor en castellà i aquesta sensibilitat no els impedeix defensar amb passió la necessitat que Catalunya sigui independent. Ells, i moltíssims com ells, són Súmate. Ara Isabel Martí, l'editora més inquieta, ha publicat un llibre de Núria Clotet i Jordi Fexas –Súmate. Cuando todos contamos– que explica les circumstàncies de Reyes i els altres,
i les peripècies de l'organització revelació del procés sobiranista català. Diu Eduardo Reyes: “Jo no he estat mai independentista. Però he entès sempre que, si un poble vol desprendre's d'aquells que el maltracten, té el dret a fer-ho. Gairebé l'obligació. Una obligació que, si ahir eludia, avui ja m'és impossible.” Amén. Sumeu-vos-hi. Regaleu el llibre a un indecís digne.