Les ferides que l'Estat espanyol no sap tancar

Aquests dies és gairebé impossible no parlar de política. El debat és inevitable. Persones que normalment no se'n preocupaven han esdevingut sòlids interlocutors i tothom té les seves solucions per a aquest present tan apassionant com incert. La política ens corre per les venes i als qui encara vam viure les acaballes del franquisme ens arriba al moll de l'os. Precisament, demà farà 39 anys que el dictador va morir al llit i és d'aquelles efemèrides que mai no hem d'oblidar, perquè bona part de la situació actual té a veure amb la seva política miserable construïda sobre les runes de la guerra civil, i la mort o l'exili forçat de milers de persones que, després dels desgoverns monàrquics, durant la II República havien començat a posar les bases d'un país democràtic i socialment més civilitzat. Uns mesos més tard de la mort de Franco es van produir els fets de Vitòria, quan la policia va gasejar i disparar a centenars d'obrers que s'havien refugiat en una església, amb un balanç de cinc morts i desenes de ferits de bala. Lluís Llach hi va dedicar el seu disc Campanades a mort. En aquella massacre hi va tenir una implicació directa el ministre Rodolfo Martín Villa, i també eren al govern Manuel Fraga Iribarne i Adolfo Suárez. Ara la jutgessa argentina María Servini ha escoltat els familiars de les víctimes i intenta obrir un procés criminal que l'Estat espanyol sempre s'ha resistit a reconèixer. Deixar aquestes ferides sense tancar és una de les causes que des de les estructures administratives, polítiques i mediàtiques d'aquest mateix Estat hi hagi aquesta intolerància cap a les legítimes aspiracions d'una bona part dels catalans. Actuacions com la del fiscal en cap Eduardo Torres-Dulce, d'anar contra la decisió presa pels fiscals que treballen a Catalunya, a més de bandejar la divisió de poders, referma que hi ha coses que només es podran superar amb un canvi radical que inclogui la independència com a objectiu final, sense oblidar que un poble està format per persones i que en els darrers anys s'han adoptat moltes mesures econòmiques, laborals i socials que han anat contra la dignitat més elemental dels habitants que integren el nostre país. Anem cap a la independència, però no oblidem mai d'on venim i qui som.