Màxima expectació

El president d'Esquerra Republicana fa uns dies va fer pública la proposta del seu partit per a la pròxima legislatura. Una legislatura que ensenya l'orella. Afirma Oriol Junqueras que Esquerra està per un govern de concentració, consolidar estructures d'estat estratègiques –agència tributària, seguretat social...–, un procés constituent i un referèndum per aprovar la Constitució proposada. La proclamació formal de la independència queda en suspens, buscant l'oportunitat necessària. En les entrevistes i les intervencions que encadena aquests dies, Junqueras insisteix en la necessitat de formar un govern que aplegui les sensibilitats del doble sí. Per tant, queda clar que Esquerra no preveu per ara ni la conveniència ni l'oportunitat d'integrar-se en una llista unitària encapçalada pel president Mas. En les previsions dels republicans queda un serrell pendent, que estan trenant en aquests moments els dirigents del PSC del sector dit sobiranista. S'integraran Montserrat Tura, Marina Geli, Joan Ignasi Helena i tutti quanti, amb sigles i partit propis, en l'opció que liderarà Oriol Junqueras? El dia 25 és més que previsible que Artur Mas faci una crida a la formació d'una gran llista independentista. Sobre la taula hi ha tots els inconvenients i tots els avantatges d'aquesta invitació. Aguantarà Esquerra, com diria el gran Puyal, l'escomesa? L'expectació és total. En tot cas, la coincidència els fa forts i la rivalitat desbocada els perjudica. A tots. Cavallers, coneixement!