Mas, del 25/11/10 al 25/11/14

Demà farà quatre anys que l'aleshores candidat a la presidència per CiU, Artur Mas, concedia una entrevista de campanya electoral a aquest diari, que la va publicar l'endemà. M'han cridat l'atenció les cinc frases destacades de Mas que hi havia en les tres planes que ocupava la conversa. 1.“Si el peix al cove és el concert econòmic, Déu n'hi do, quina pesquera.” 2. “No descarto portar el país cap a un estat propi si hi ha una majoria real a favor.” 3. “Treballaré perquè hi hagi, dins de Catalunya, més consciència del que som com a país.” 4. “Em veig capaç d'administrar una tensió controlada amb l'Estat.”

Mas va guanyar les eleccions celebrades tres dies després amb 62 diputats. Al cap de dos anys justos d'aquella entrevista, demà farà doncs, justament dos anys, el president perdia 12 escons en uns comicis convocats sota la pressió de l'èxit de la Diada del 2012. En la davallada hi va tenir a veure el fet que durant mitja legislatura que havia governat, en comptes d'aplicar allò que es contenia en les frases citades abans, s'havia dedicat a passar la tisora de bracet amb la diva del Partit Popular.

Demà, quatre anys després de fer unes promeses i dos anys més tard d'haver pagat la factura per haver-les incomplert, o d'haver-les diferit, Artur Mas presentarà el seu full de ruta. Un Artur Mas que (rellegint aquelles frases un cop més) ha abandonat l'esquer impossible del peix al cove, està conduint el país cap a un estat propi amb una majoria a favor més gran de la que té el seu partit, ha treballat perquè Catalunya tingui més consciència del que és com a país, i, per acabar, està administrant una tensió amb l'Estat si no amb control total sí amb molta habilitat.

Demà se sabrà cap on enfila la ruta el full presidencial. El camí que el pot portar a fer bona la cinquena frase destacada d'aquella entrevista, que no he oblidat sinó que reservava per al final: “Em conformaria que se'm recordés la meitat de bé que a Jordi Pujol.” De moment, Pujol hi ha posat molt de la seva part per tal que sigui així. Falta veure què ens prepara Mas per deixar enrere l'heroi caigut de l'autonomisme.