Opinió

Cat escaldat, aigua tèbia tem

Falses esperances

Els últims dies, i per primer cop, el PP, primer per boca de la presidenta del PP a Catalunya i després per la del vicesecretari general del PP estatal, ha deixat caure que “estem disposats a parlar de la reforma federal si el PSOE la concreta”.

Alícia Sánchez-Camacho ha afirmat que, avui, la reforma federal és més a prop que abans del 9-N. La presidenta del PP català afirma que el partit està disposat a obrir el meló constitucional si s'assoleix “el consens que té la de 1978”.

Qui hi havia en el consens de 1978? Socialistes, centristes, conservadors i nacionalistes. És a dir, CiU.

Carlos Floriano, vicesecretari general del PP, ha recordat que amb el PSOE de Zapatero es van posar d'acord per reformar l'article 135 de la Constitució, a fi de posar límit al dèficit públic.

Què ha obviat Floriano? Que aleshores el PSOE era al govern i ara qui governa és el PP i que la Constitució es va retocar per les exigències de Brussel·les.

El PP fa anys que es nega a admetre la reforma de la Constitució. Fa ben poc que Rajoy, al Senat, va respondre a José Montilla: “Quan vostès [en referència al PSOE] no saben què dir, parlen de reformar la Constitució.” El seu canvi ara d'actitud té zero credibilitat.

Com deia Bertrand Russell:

“Em sembla fonamentalment deshonest i nociu per a la integritat intel·lectual creure en alguna cosa només perquè et beneficia i no perquè pensis que és veritat.”

Entestats en la via federal

El PP demana al PSOE que concreti el model de reforma federal. Què diuen els socialistes? Que el PP, que és qui governa, no fa la feina i no obre el diàleg amb Catalunya; per això, s'han compromès a fer el que els demana el PP.

Els socialistes diuen que han pres nota de la mobilització del 9-N i consideren que la inacció no és la solució als problemes de l'encaix de Catalunya. Poques coses han transcendit dels punts que podria concretar el PSOE en la seva proposta i els que s'han filtrat són decebedors.

El PSOE prepara una proposta de reforma federal que no reconeix el dret d'autodeterminació del poble català. És a dir, que preveuen executar una reforma sobre nosaltres sense nosaltres.

Més encara, si Alfredo Pérez Rubalcaba defensava un federalisme asimètric, en què es reconeixia la singularitat catalana, el model de Pedro Sánchez, a instàncies de l'andalusa Susana Díaz, és un federalisme simètric. O sigui, que totes les regions tindran les màximes competències i també contribuiran més a les arques estatals. Vaja, que es miri com es miri sortim perdent. El que proposa el PSOE és un “café para todos” reloaded.

A l'estratègia del PSOE li escau com un guant el que deia un dels personatges d'Il Gattopardo, l'obra de Lampedusa:

“Si volem que tot segueixi com està, cal que tot canviï.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.