LA GALERIA
König: una de freda i una de calenta
La notícia del tancament del primer local que la cadena König va obrir a Girona l'any 1973 en deixa una de freda i una de calenta. La freda és, evidentment, el fet que tanqui un altre establiment emblemàtic en ple centre de la ciutat. I la calenta és que la notícia vagi acompanyada de l'anunci que a partir de la primavera König incorporarà una carta per a celíacs. De fet, és veritat que no es tracta ben bé d'un tancament, sinó d'un trasllat a un local que casualment també allotjava un establiment emblemàtic que, junt amb el König, forma part de la memòria col·lectiva de molts gironins. Però sí que es tracta d'un trasllat forçat per les circumstàncies, o sigui per una llei d'arrendaments que actualitza a preu de mercat el lloguer de milers de locals. Un fet que ja ha provocat un degoteig de tancaments d'establiments emblemàtics. Un degoteig que pot continuar els propers mesos, sobretot si els preus de mercat dels lloguers són els que ha publicat aquesta setmana una consultora que situa el Portal de l'Àngel de Barcelona entre els carrers més cars del món, amb un lloguer mitjà de 3.249 euros... el metre quadrat! Evidentment que els preus de Girona no són els de Barcelona, on, per cert, König també té un local en ple centre de la ciutat. El cas és que a Girona els seus responsables han aprofitat les circumstàncies per fer un pas endavant que tot fa preveure que serà encertat. Tan encertat com el fet que hagi decidit apostar per una carta per a celíacs, tenint en compte que es tracta d'un col·lectiu que ho tenim molt difícil, encara, per poder menjar un senzill entrepà o unes patates braves. I dic encara perquè, malgrat la percepció que es pugui tenir des de fora, sorprèn el gran desconeixement que hi ha dins el món de la restauració sobre aquesta malaltia. L'augment del nombre de persones amb la malaltia celíaca, degut bàsicament a la millora en el diagnòstic, ha fet que alguna persona, evidentment poc informada, ho hagi comparat a “una moda”. Doncs no, no es tracta de cap moda, perquè seguir la moda és voluntari. Tot el contrari que ser intolerant al gluten. Per això que benvinguts tots aquells restaurants que s'apuntin a aquesta “moda” ja que com a mínim demostren certa sensibilitat i, el més important, que s'està produint un canvi de consciència en aquest àmbit. Un canvi imprescindible si tenim en compte que menys del 3% dels restaurants ofereixen una dieta sense gluten amb garanties.