Montornès: 1914-2014

No em fa feliç que propostes polítiques esperançadores se saltin, a la seva agenda, les properes eleccions municipals. On s'hauria d'aprendre a fer política és als ajuntaments. Quan hi ets, descobreixes que, més enllà dels discursos emfàtics, que es fonen tots sols, bombolles com són de sabó, aprens que: “Tot allò que no té partida pressupostària, no existeix.” I que els problemes reals, ni que semblin problemes a l'engròs, ho són tothora, també, a la menuda. Una de les meves frustracions polítiques, dels darrers trenta-cinc anys, és que la majoria dels meus dirigents polítics –oradors, oh, sí!, de saviesa clàssica–, quan topaven amb la paraula ajuntament, demanaven a corre-cuita un diccionari.

Si estem recordant, aquests dies, el començament d'una guerra tan bèstia com la dita “Guerra Gran” o Primera Guerra Mundial, entre 1914 i 1918, crec que hauríem de recordar amb agraïment que, després de tres anys de discussions amb Madrid, Enric Prat de la Riba posés en marxa la Mancomunitat, que va programar ponts i carreteres, una veritable Formació Professional, l'Escola de Bibliotecàries, la xarxa de biblioteques populars, l'Institut d'Estudis Catalans i un llarg etcètera. Ep! Amb recursos ben escassos, sí, però, alhora amb voluntat de reactivar la política local.

Demà, a Montornès del Vallès, recordarem els estralls i els guanys (sovint amb contrapunts coents) d'aquella guerra... que va acabar amb un armistici (la primavera del 1918), tan poc de fiar, que vint-i-dos anys més tard va començar la Segona Guerra Mundial, després d'haver viscut, a casa nostra, la dramàtica guerra del 36 al 39 i a punt d'entrar en una repressió salvatge, que encara sagna avui.

Montornès creu en la història local, més difícil de manipular que la dita “història general”, que sempre acaben escrivint –si més no, en primera instància– els lacais dels vencedors. El premi Montornès de recerca històrica ja ens ha ofert títols com ara L'aeròdrom 329, Els Masferrer o aquesta joia que és L'Speculo de 1764. Una aproximació documental al Montornès medieval, entre d'altres. Doncs bé: Montornès podria llegir –amb cent anys de diferència (aleshores tenia poc més de 1.100 habitants)– les actes dels plens municipals d'aquells quatre anys, just a l'hora en què la ciència i la tècnica es posaven al servei de la destrucció.