Divuit mesos

Qual­se­vol procés d'inde­pendència té fases. I en tots els casos que jo he cone­gut hi ha un punt en el qual tot s'acce­lera de sobte i pren una velo­ci­tat que el fa pràcti­ca­ment impos­si­ble d'atu­rar. En el nos­tre cas molt pro­ba­ble­ment això va pas­sar el 9-N. I Artur Mas, dimarts, ho va cer­ti­fi­car.

El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat no és que plan­tegés el debat, que molts espe­ra­ven, sobre les pròximes elec­ci­ons; no. El que va fer va ser mar­car un full de ruta directe i con­cret cap a la inde­pendència. De divuit mesos. Només. Sense el vot del 9-N, sense la demos­tració fefa­ent que una part molt subs­tan­cial de la soci­e­tat cata­lana ja està a punt per a fer qual­se­vol cosa, la que siga necessària, no estic segur que Mas hagués anat tan lluny. La com­bi­nació, però, ha fun­ci­o­nat. I ara tenim al davant una opor­tu­ni­tat, una pilota de par­tit, que només depèn de nosal­tres.

Supose que a Espa­nya deuen estar a aques­tes alçades ben des­con­cer­tats. Mas no fa res que els faci­lite la vida. Al con­trari: tot el que fa els posa més i més difícil man­te­nir el seu auto­ri­ta­risme tro­nat. No és difícil ima­gi­nar ahir unes quan­tes reu­ni­ons a La Mon­cloa inten­tant dis­cer­nir on els porta això que Mas va expli­car al Fòrum. Ja els plany...

Pel que fa a nosal­tres la pro­posta mereix res­pos­tes. Espere que altres par­tits la polis­quen i la facen encara més interes­sant. Però sobre­tot espere que la gent, que en som els veri­ta­bles des­ti­na­ta­ris, sapi­guem ento­mar-la i tro­bem la manera de fer-la pos­si­ble.

Això no va de coa­li­ci­ons, ni de par­tits. L'envit és tota una altra cosa on la forma, efec­ti­va­ment, també és en bona part el fons. L'opor­tu­ni­tat és sobre la taula i a cadascú de nosal­tres ens cor­res­pon ara deci­dir. Per mi no que­darà.