A cremallengües
Errors petits però demoníacs
Joan-Lluís Lluís / [email protected]
gnoro qui va ser el primer a dir que el diable s'amaga en els detalls, però hauria pogut afegir que, pel que fa a les llengües, el detall de la pronúncia també pot amagar malifetes demoníaques. Així, he de reconèixer que no puc evitar de sentir una lleu esgarrifança cada vegada que sento com algú, de parla catalana oriental, pronuncia malament certes paraules. Déu me'n guard de pretendre ser cap guardià de la pronúncia (jo mateix, en aquest camp, dec pecar cada dia) però, en certs casos, la incorrecció és manifesta. Manifesta però evitable, i per això em sembla que val la pena fer-ho notar aquí. Vull parlar, específicament, de paraules acabades amb una e neutra que es metamorfosa, en boca de molts, en e tancada, dita també e aguda. Són paraules banals, com ara: base, classe, fase, frase, enorme, informe, catàstrofe i probablement algunes altres.
Molt sovint, doncs, sento pronunciar aquestes paraules amb una e tancada –la e d'amén, però sense l'accentuació tònica–. Veieu el que vull dir? “Avui no he anat a classe...” Dit d'una altra manera, es pronuncien exactament com es pronuncien els seus equivalents en espanyol. I no és una coincidència. La llengua veïna ha penetrat tan lluny a l'interior de les consciències que algunes paraules, quan són idèntiques (o gairebé idèntiques com classe/clase o catàstrofe/catástrofe), ja es diuen directament en espanyol. És clar que aquesta pronúncia és perfectament normal i legítima en català occidental i tant de bo es pogués demostrar que aquesta evolució de la pronúncia a la part oriental de Catalunya és una influència vinguda de Lleida, Tortosa o Castelló de la Plana. Es tractaria, en aquest cas, d'una influència interna a la llengua, perfectament natural i admissible. Si fos així, però, aquesta pronúncia tancada de la vocal final també afectaria paraules i noms que no són idèntics en espanyol, com ara mare, pare, lliure, arbre, Pere...
O sigui que m'atreveixo a fer una crida perquè es restableixi, entre els parlants de català oriental, la neutralitat de la e final a totes les paraules de la llengua catalana, sense excepció. I, posats a pregar, que es prescindeixi també de la pronúncia espanyola de paraules o noms estrangers, com per exemple Youtube. Es pot intentar pronunciar aquest nom en anglès més o menys correcte o trobar-li una pronúncia catalana, però en cap cas com si fos un nom mig anglès (you) i mig espanyol (tube). I així, tots plegats, faríem una mica menys plaent l'estada del dimoni lingüístic entre tots nosaltres.
I