Presumir amb motiu

Anys enrere més que ara, els gironins en parlar de la ciutat de Girona exhibien una sana vanitat amb elogis de les seves peculiaritats. En primer lloc sortien les galeries de l'Onyar. Ningú resta indiferent amb la visió des dels ponts sobre el riu. O a les primeres hores de les nits d'estiu, en què l'enllumenat de les galeries s'emmiralla en les tranquil·les aigües, poetitzant-les. Altres parlen de la Catedral i Sant Feliu com de la família. Alguns ho fan dels quatre rius. Hi ha qui cita la Devesa, la qual segueix com sempre d'inhòspita i solitària. Altres fets donen també de si per parlar: Girona temps de flors, per exemple.

He fet punt i a part per significar un dels motius per presumir de ciutat i de les seves coses, inclosa la gent, és clar. Hi ha un petit exèrcit que s'autoatribueix la paternitat del que parlaré, però la veritat és que vàrem ser una dotzena —no se si valents o temeraris— els que plantàrem aquest rebrot gironí que s'està convertint en un arbre corpulent:
El Punt. Un diari és una indústria fabril d'informació i d'opinió, complicada en extrem, perillosa, voluble, vulnerable, sovint odiada per determinades parcel·les de la societat i impossible d'acontentar plenament pobles, comarques, ciutats i ideologies.

En una capital petita com Girona, en la qual hi ha des de fa molts anys un altre diari arrelat, amb clientela addicta, implantar-ne un de nou i triomfar ha estat una proesa. Als il·luminats i il·lusos fundadors —cap capitalista— ben aviat se'ns acabaren els recursos i hi hagué necessitat de capitalitzar l'empresa o tancar. La Cooperativa popular també esgotà l'expansió. Un potent industrial, Joan Bosch, desconeixedor de la indústria periodística, capitalitzà l'empresa, la menà amb fermesa i aconseguí la continuïtat durant trenta anys, fins que la crisi la posà en perill. A les crides solidàries d'ajuda no hi acudí pràcticament ningú. A finals del 2012, un empresari gironí idealista i valent, bregat en el món de la comunicació, adquirí Hermes i aterrà amb dos fills i el gerent dels seus negocis d'alimentació. Joaquim
Vidal, pràcticament amb la mateixa gent, ha girat el diari com un mitjó. Joan Vall Clara, director executiu, l'acurada direcció de les dues edicions de Xevi Xirgo; d'Emili Gispert, de L'Esportiu i Miquel Riera, de Presència; la veterania de la redacció, reforçada amb la gent de l'Avui que s'incorporà, han assolit autèntiques creacions periodístiques.

L'Estudi General de Mitjans publicat aquesta setmana, situa El Punt Avui amb 151.000 lectors com el tercer diari d'informació generalista de Catalunya, després de La Vanguardia i El Periódico. La xifra de lectors és suficient per cridar l'atenció de les grans difusores de publicitat i incloure-la en els seus encàrrecs promocionals i publicitaris. Aquest és el salt que tots els mitjans volen fer. Dintre de les peculiaritats de Girona, ara és obligat d'incloure-hi El Punt Avui, una autèntica i genuïna presència! És ben clar!