Assessors

M'he adonat que durant alguns dies el Partit Popular ha deixat d'acusar els catalans sobiranistes de ser els responsables de tots els mals i d'estar afectats de malalties mentals inexistents als manuals de psiquiatria. Cal preguntar-se, doncs, si és un canvi sincer o més aviat som al davant d'una operació cosmètica. ¿El PP ha comprès que no hi ha res de dolent en opinar de manera diferent d'ell o és que, finalment, s'ha adonat que amb el discurs de la por i de l'amenaça estan aconseguint l'efecte contrari al que desitgen?

El que és segur és que han vist que amb els suposats arguments racionals que utilitzaven per fer-nos desistir no se'n surten. Sobretot perquè, ben mirat, no eren arguments i, encara menys, racionals. Han comprovat, però, que en la qüestió independentista, com passa amb qualsevol fet polític, hi ha un important factor sentimental. I, per tant, el PP creu que apel·lant als nostres sentiments desactivarà un procés que s'ha construït a còpia d'anys d'humiliacions, recels, cops de porta i promeses cínicament oblidades al cap d'un minut de ser fetes. El PP creu que si ens amanyaga una mica ens deixarem enganyar. Perquè de donar alguna cosa concreta, res de res.

La demostració que hi ha un canvi d'estratègia és que els columnistes i turiferaris que viuen obsessionats amb el que fem els catalans han desviat els seus dards contra Podem. Corol·lari: tota aquesta gent i aquells que els ovacionen no han entès res de res. Perquè si el discurs de la por i l'apocalipsi, si la magnificació de magarrufes microscòpiques en comparació amb les del mateix PP (o del PSOE) ha tingut l'efecte contrari a Catalunya –es a dir, ha generat més independentisme–, per què hauria de ser diferent en el cas de Podem? Sembla, doncs, que el PP i la seva divisió d'opinaires vol dedicar-se ara a la feina de fer que aquesta organització guanyi les pròximes eleccions espanyoles.

A aquesta gent, qui els assessora?