Sumar

La setmana passada va fer un any d'una de les imatges polítiques més potents que ha donat la Catalunya contemporània. La recorden? Era el dia 12 de desembre, al Palau de la Generalitat es va fer pública la data i la pregunta de la consulta que havia de posar el futur de Catalunya en mans dels ciutadans. En aquella imatge, a més de Mas i Junqueras, líders dels dos principals partits del Principat, hi apareixien des dels democratacristians fins a l'esquerra revolucionària. Des del cap de la policia fins a la formació que, per exemple, amb més convenciment defensa el moviment ocupa. I enmig tota una munió de forces, a esquerra i dreta, que fan seva una solució democràtica per a les aspiracions nacionals de Catalunya.

Actualment aquella unitat està esquerdada. I després de l'èxit inqüestionable d'un 9-N que, no obstant això, no ens ha donat el mandat democràtic necessari, avui no tenim ni data per a aquella segona part –en forma d'eleccions plebiscitàries– que ha de ser decisiva per al nostre futur. Des del meu punt de vista, és imprescindible la recuperació d'aquell consens –per precari que sigui– i la convocatòria urgent d'aquestes eleccions extraordinàries que les forces polítiques i la societat civil han de convertir en definitives. Des de la pluralitat i la transversalitat i, en paraules d'Eduardo Reyes, cara visible d'aquest gran projecte que és Súmate, “des de la unitat d'acció i abandonant els debats estèrils sobre les formes en lloc d'anar al fons: l'objectiu”.

Caldran grans dosis de generositat de totes bandes, però estic segur que en aquests dies que vénen tothom estarà a l'altura del moment excepcional que ens toca viure. I caldrà triar, abans que el temps se'ns esmunyi entre els dits, la fórmula que generi més consens, menys rebuig i ens permeti arribar molt més enllà dels que ja estem convençuts per sumar el màxim nombre de persones a aquesta gran revolució democràtica. L'objectiu, que és el realment important, s'ho val.