La gestió de la ventada
Cada cop que hi ha una desgràcia natural en què es perden vides humanes s'obre el debat sobre si es va fer tot el possible per evitar-ho, si es van prendre les mesures necessàries, etcètera. Recorden els dies 2 i 3 de febrer de l'any 2012? El primer a la tarda, per ordre directa d'Interior, i el segon, per decisió d'ajuntaments i escoles, no hi va haver classe per una amenaça de neu. Va nevar, però poc; la tempesta va girar cap al mar, contra els pronòstics, i hi va haver poques incidències. Lluny quedava el col·lapse monumental del març de l'any 2010, per exemple. La nevada no va ser comparable, però l'actitud amb què es va afrontar tampoc. I dimarts? Amb la ventada? El Departament d'Educació va ordenar el confinament de les escoles mentre Protecció Civil ho ampliava i recomanava no fer cap activitat a l'aire lliure.
Vist així, no hi ha cap dubte sobre l'actuació. Però la realitat és que centenars de nens de diferents edats eren al carrer a quarts de 12 del migdia, en el pitjor moment d'una ventada que, a Terrassa, va tombar arbres però va fer volar teules, vidres, trossos de metall, etcètera. La comunicació moderna, les xarxes socials, se'n van fer ressò el mateix dimarts a la nit i sobretot dimecres. A l'escola Ramon y Cajal un gran pi va caure al costat de la porta a dos quarts i mig d'una. Els nens havien sortit a dos quarts. A l'IES Terrassa alguns nens ploraven de por mentre sortien amb un gran pi caigut davant la porta... A partir de tercer, nou anys, els nens, per normativa, ja poden sortir sols. Els nens de primer d'ESO tenen dotze anys. Què va fallar? Moltes de les escoles van rebre els avisos de confinament quan els nens ja havien sortit de classe. I algunes, mentre avisaven del confinament, trucaven als pares perquè anessin a buscar els fills.
El delegat del govern a les comarques barcelonines, Fernando Brea, no sabia respondre divendres en la seva visita a Terrassa per què aquesta diferència entre els avisos i l'activitat a les portes de les escoles. En tot cas, va admetre, com va fer el mateix alcalde, Jordi Ballart, que a Facebook dimecres afirmava que “la reacció del Departament d'Ensenyament davant l'emergència que vam patir va ser clarament insuficient, laxa i ineficaç”, que caldrà analitzar què havia fallat per corregir-ho. I és que aquesta és l'obligació i la responsabilitat dels polítics, solucionar el que no funciona.
