La funció de l'ANC i d'Òmnium Cultural
Aquests dies es viu una certa tensió a les bases de l'Assemblea (ANC) i, en menor intensitat, a Òmnium Cultural. Les forces polítiques intenten que ambdues institucions donin suport a la seva pròpia opció posant en perill, així, la unitat de la societat civil. Quan els llibres d'història escriguin i expliquin la transició nacional que des del 2010 s'ha dut a terme a Catalunya, a més de la poca traça i el radicalisme de l'Estat caldrà que també subratllin el paper d'Òmnium Cultural i de l'Assemblea, que durant aquests anys han sensibilitzat i mobilitzat la societat civil tot respectant la pluralitat dels seus components i intentant que aquests no siguin manipulats per institucions, partits ni grups de pressió.
Òmnium Cultural, primer de la mà de Jordi Porta –que va posar els fonaments i les bases de la nova dinàmica de la institució–, i després l'habilitat i continuïtat de Muriel Casals han convertit aquesta associació eminentment cultural en l'eina imprescindible per tirar endavant el triple eslògan de l'entitat: llengua, cultura i país. Òmnium és una institució amb molt de futur i que es vertebra i prestigia com l'entitat puntera dels propers anys per a la normalització lingüística i cultural de Catalunya.
Per la seva banda, a diferència de la històrica Assemblea de Catalunya, l'Assemblea Nacional Catalana va néixer en una situació de transició nacional amb una certa normalitat democràtica, i ha sabut recollir la immensa majoria de catalans i catalanes patriotes de totes les ideologies amb la voluntat i amb l'eslògan: primer el país, després la resta. I ha triomfat. La seva pluralitat i el no deixar-se influir ni manipular per cap opció política li han aportat la fermesa i la credibilitat de què avui gaudeix. L'ANC és un tresor del poble català en marxa cap a la seva llibertat.
Per tot això exposat, l'ANC i Òmnium, en les properes setmanes, han de filar molt prim en saber entendre quina és la seva funció, i els seus dirigents han de fer un servei absolutament desinteressat de servei al país, i no pas a cap institució ni partit polític. Sobre aquesta associació –i també sobre Òmnium– s'hi exerceix i s'hi exerciran tota mena de pressions, però l'ANC no ha d'entrar en el joc de la política partidista perquè podria fracturar allò que l'ha feta forta: la seva pluralitat. L'ANC no pot intervenir en les naturals tensions de les qüestions de les llistes o de les opcions polítiques. Això toca als partits, que han de ser mereixedors del suport i empenta que els ha donat la societat civil. És responsabilitat d'ells. Òmnium i l'ANC, doncs, encapçalats avui per Muriel Casals i Carme Forcadell respectivament, són un valor que no es pot malbaratar ni instrumentalitzar. Si algú d'Òmnium o de l'Assemblea vol triar per alguna de les opcions polítiques, que ho faci, hi té tot el dret, però sense comprometre aquestes dues grans entitats que tants moments d'il·lusió i alegria ens han donat a tots aquells qui volem la sobirania per a la nostra nació.
Vénen moments complicats de tensions possiblement partidistes o de visió de projectes socials diferents. Tot això és lícit. Però no hi hem d'involucrar la societat civil, que ja ha fet en gran part la seva feina. Ara toca que siguin els polítics els qui donin la cara i, si és necessari, que se la trenquin. La societat civil organitzada haurà de lliurar, encara, noves batalles perquè hem avançat molt –com mai no hauríem imaginat–, però per arribar a Ítaca encara queda un llarg recorregut.
