L'ensalada russa

Per als que no sou pas lectors habituals de diaris, ni seguidors fidels de programes informatius, que ara jo us digui que la borsa de Moscou està tenint una caiguda acumulada del 60 per cent des del començament del 2014,d'entrada, segurament, no us farà ni fred, ni calor. Si heu seguit, en canvi, l'actualitat informativa segur que esteu perfectament al cas dels efectes de la caiguda de la borsa moscovita, amb la crisi de cavall que això comporta per als soferts súbdits del senyor Vladímir Putin i, de retruc, entre altres, a casa nostra.

En aquest món d'avui quan Rússia esternuda, el risc d'agafar una calipàndria arriba, sense anar més lluny, que ja és anar prou enllà, als més de 3.000 quilòmetres de distància que ens separen d'aquell indret. Així, doncs, el parquet rus està glaçat però el perill de relliscar-hi el tenim també nosaltres, sobretot els que tinguin algun negoci relacionat amb el sector turístic, l'immobiliari i el comerç, especialment el comerç de luxe. Aquella tropa simpatiquíssima de nou-rics que tan acostumats ens tenen a deambular passeig de Gràcia amunt i avall, i a comprar casalots a la Costa Daurada i la Brava, tots aquells senyorassos lluents i grassos (i senyorasses lluentes i primes, per adaptar a la correcció política la recordada i més vigent que mai lletra de Quico Pi de la Serra) de cop i volta han passat a anar curts d'armilla comprovant amb estupor com el ruble es devalua a ritme de crescendo de balalaica. Tot i que la nuvolada és amenaçadora, cal tenir en compte, però, que molts dels potentats esteparis no tenen els seus fons en rubles sinó en fiables dòlars. Per altra banda, ja se sap que en un sistema de capitalisme salvatge com és el rus, tants milionaris cauen, tants en tornen a sorgir. En tot cas, mentre l'especulació planetària va fent la seva, per aquests verals ens va tocant ballar-la magra amb una crisi que és com una d'aquelles matrioixques que en destapes una i te'n surt una altra de dins.