Estratègies de manual
Entrem en un any que promet ser molt intens, amb tres convocatòries electorals que apunten canvis tant a escala nacional com espanyol. Mentre aquí estem a l'espera que el president Mas convoqui les plebiscitàries, tot indica que cap al novembre se celebraran les eleccions espanyoles i com a aperitiu, al maig, les municipals. Estem, doncs, en un any electoral i es nota; es nota perquè qui més qui
menys ja es troba en campanya. El govern de Mariano Rajoy ja fa mesos que treballa amb la vista posada en els comicis i aplica receptes de manual. Primer de tot es tracta de fer creure a la gent que això de la crisi ja és una prova superada, “història” en paraules del líder popular, que posa Espanya com a exemple de com s'han de fer les coses. És per això que el ministre De Guindos assegura que ara la gent que té feina ja no té por de perdre-la. I els que no en tenen? I els milions de persones que fa anys que estan a l'atur, o els que tot i treballar estan al llindar de la pobresa? Aquests no existeixen en aquest retrat idíl·lic de superació d'una crisi que potser a nivell macro sí que és una realitat, però que encara no ha arribat a la ciutadania. I per fer empassar que això va bé, res millor que aplicar una altra recepta de manual: abaixar els impostos. Així enceten l'any amb una rebaixa de l'IRPF –discutida per Brussel·les– que permetrà disposar, a una part de la població, de més calerons cada mes, cosa que els farà més feliços i els farà caure en la il·lusió que això de la recuperació és un fet. A això ajudarà, sens dubte, la congelació de preus de subministraments, transports, peatges... prevista per aquest any.
L'ofensiva electoral no ha fet res més que començar. Els estrategs dels partits, sobretot dels de govern, ja deuen haver dissenyat tot un pla d'anuncis d'inversions, reformes de lleis, promeses al cap i a la fi, per intentar amagar la realitat. I això potser funcionava fa uns anys, però ara les coses estan canviant. A veure si una vegada per totes entenen que la gent està formada i informada, i cada cop és més exigent. I això serveix tant per als partits que fa anys que s'alternen en el poder, com per aquells que arriben prometent que són saba nova, que faran les coses d'una altra manera, però que a l'hora de la veritat no presenten un projecte alternatiu ferm i creïble més enllà de les bones paraules que tothom sempre espera sentir. Un any intens que demanarà molta responsabilitat i intel·ligència als votants.
