Desitjos

És un tòpic, i pot­ser per això i perquè tam­poc no és fàcil esco­llir, no havia optat mai per fer una llista de desit­jos per a l'any que aca­bem d'ence­tar. Però l'habi­tual resum que fa aquest diari m'ho ha posat molt fàcil a l'hora d'omplir la llista de peti­ci­ons: que l'aigua no torni a negar els túnels del TAV a Girona; que les lle­van­ta­des no pro­vo­quin ni més morts ni més des­tros­ses com la de la Ram­bla de Figue­res; que ja no hàgim de par­lar més dels assalts vio­lents; que con­tinuï bai­xant el nom­bre de morts en acci­dents de trànsit fins arri­bar a zero; que els eco­lo­gis­tes i els impul­sors de pro­jec­tes com El Bulli Fun­da­tion puguin arri­bar a una entesa; que el Museu Dalí de Figue­res pugui com­plir 40 anys més sense morir d'èxit; que l'hos­pi­tal Josep Tru­eta sigui notícia pels seus èxits i no per les pica­ba­ra­lles sobre on s'ha de cons­truir el nou edi­fici; que els nous hos­pi­tals d'Olot i Puig­cerdà repre­sen­tin una clara millora en l'atenció sanitària dels ciu­ta­dans; que el des­do­bla­ment de més trams de l'N-II sigui una rea­li­tat i que si es fa no tardi més que les obres de la Seu; que l'aero­port de Girona no torni a l'ostra­cisme del pas­sat, o sigui d'abans de l'apa­rició de Rya­nair; que d'una vegada trobi una solució al des­ga­vell de les urba­nit­za­ci­ons que es van dei­xar cons­truir a la babalà; que es posi fre als casos de cor­rupció, mal­ver­sació, sub­orn, pre­va­ri­cació o qual­se­vol pre­sumpte delicte pro­ta­go­nit­zat per qual­se­vol repre­sen­tant públic; que els par­tits i els polítics dei­xin de mirar-se el melic i vet­llin més per als ciu­ta­dans que els han esco­llit; que de veri­tat sigui l'any de la sor­tida de la crisi econòmica i ja no veiem més casos com els del tan­ca­ment d'empre­ses històriques com Tor­ras­pa­pel, de Sarrià de Ter o la tèxtil Gro­ber, de Bes­canó; que aquesta desit­jada recu­pe­ració posi fre als des­no­na­ments; que la famosa “car­re­tera de la ver­go­nya” deixi de ser-ho; que s'aca­bin els abu­sos a menors (i a no tan menors); que no hàgim de veure més gent pido­lant pels car­rers; que el Parc Tec­nològic de la UdG pugui superar la seva deli­cada situ­ació econòmica; que es trobi una solució a la pros­ti­tució a les car­re­te­res de casa nos­tra; que no es pro­du­ei­xin més assas­si­nats com els vuit que hi va haver al 2014 a les nos­tres comar­ques; que no hi hagi violència de gènere... Pot­ser és dema­nar massa, però per pro­var, que no quedi. Si més no, pot ser­vir de carta als Reis.