Nit de Reis

Aquest rei no pro­ce­deix de les llu­nya­nes ter­res de l'Ori­ent. Tam­poc mai no va seguir el ras­tre de cap estel llu­minós, ni va por­tar les alfor­ges reple­tes d'or, encens o mirra. Aquest rei va néixer a Bala­guer, capi­tal de l'antic com­tat d'Urgell, en una època com­pli­cada per a la també antiga corona cata­la­no­a­ra­go­nesa. Va ser cone­gut amb el nom de Pere III el Ceri­moniós, a causa de la seva dèria de regla­men­tar tots els ceri­mo­ni­als de la cort, fins i tot els que feien referència als bons cos­tums a la taula.

Pere III va néixer set­mesó en una època en què la mor­ta­li­tat infan­til era molt alta. Segons s'explica era de mida petita i cons­ti­tució feble i, a diferència de Jaume I o Pere el Gran, poc agra­ciat física­ment. Però sem­pre va gau­dir d'una mala salut de ferro que li va
per­me­tre gover­nar durant més de
mig segle per reu­ni­fi­car els seus ter­ri­to­ris; dotar-los d'un entra­mat ins­ti­tu­ci­o­nal cohe­rent (amb la Gene­ra­li­tat com a ins­ti­tució clau); gua­nyar una guerra a Cas­te­lla; posar fi a l'opo­sició dels nobles valen­ci­ans i ara­go­ne­sos a base de fer beure als seus líders el coure fos de la cam­pana que tenien com a símbol, o con­ver­tir-se, a les aca­ba­lles de la vida, en el duc d'Ate­nes, Neopàtria i de la “pus rica joia que al món sia”: l'Acròpolis.

Aquest monarca –tan impor­tant en el seu temps i tan des­co­ne­gut avui– també va dic­tar la seva pròpia Crònica; va ser un bon poeta en català i lle­mosí; va con­ver­tir-se en un mece­nes impres­cin­di­ble i va ser clau per al desen­vo­lu­pa­ment de l'art gòtic a casa nos­tra. El rei Pere –el Ceri­moniós o el del Punya­let, com també era cone­gut–, l'home que, tal dia com avui de l'any 1387, va morir a Bar­ce­lona dei­xant la corona en una situ­ació con­vulsa que cul­mi­na­ria pocs anys després amb l'extinció del casal de Bar­ce­lona i l'arri­bada de la dinas­tia cas­te­llana dels Trastàmara. Aquesta, però, és una altra història. Bona nit de Reis!