Nit de Reis

Aquest rei no procedeix de les llunyanes terres de l'Orient. Tampoc mai no va seguir el rastre de cap estel lluminós, ni va portar les alforges repletes d'or, encens o mirra. Aquest rei va néixer a Balaguer, capital de l'antic comtat d'Urgell, en una època complicada per a la també antiga corona catalanoaragonesa. Va ser conegut amb el nom de Pere III el Cerimoniós, a causa de la seva dèria de reglamentar tots els cerimonials de la cort, fins i tot els que feien referència als bons costums a la taula.

Pere III va néixer setmesó en una època en què la mortalitat infantil era molt alta. Segons s'explica era de mida petita i constitució feble i, a diferència de Jaume I o Pere el Gran, poc agraciat físicament. Però sempre va gaudir d'una mala salut de ferro que li va
permetre governar durant més de
mig segle per reunificar els seus territoris; dotar-los d'un entramat institucional coherent (amb la Generalitat com a institució clau); guanyar una guerra a Castella; posar fi a l'oposició dels nobles valencians i aragonesos a base de fer beure als seus líders el coure fos de la campana que tenien com a símbol, o convertir-se, a les acaballes de la vida, en el duc d'Atenes, Neopàtria i de la “pus rica joia que al món sia”: l'Acròpolis.

Aquest monarca –tan important en el seu temps i tan desconegut avui– també va dictar la seva pròpia Crònica; va ser un bon poeta en català i llemosí; va convertir-se en un mecenes imprescindible i va ser clau per al desenvolupament de l'art gòtic a casa nostra. El rei Pere –el Cerimoniós o el del Punyalet, com també era conegut–, l'home que, tal dia com avui de l'any 1387, va morir a Barcelona deixant la corona en una situació convulsa que culminaria pocs anys després amb l'extinció del casal de Barcelona i l'arribada de la dinastia castellana dels Trastàmara. Aquesta, però, és una altra història. Bona nit de Reis!