Sense nord

El terrorisme que utilitza l'islam com a pretext és un problema greu que no es pot abordar amb els quatre tòpics de sempre, els d'una i altra banda. Al principi se'ns va dir: “El terrorisme és el resultat de la injustícia i el subdesenvolupament. Invertim en el futur d'aquesta gent perquè no tinguin motius per atemptar.”

Després es va veure que els primers terroristes d'Al-Qaida eren persones benestants, amb formació universitària, que no havien de patir pel seu futur. Els seus motius eren uns altres. Els mateixos que els de les noves generacions de terroristes. Molts són joves nascuts en la societat occidental, amb contacte directe amb els seus valors. Tal és el cas dels dos que van assassinar dotze persones dimecres a París: deu periodistes de la revista satírica Charlie Hebdo i dos policies. Ara se'ns diu: “La culpa és vostra, perquè no heu sabut integrar-los.” Poc es pot fer per integrar aquells que no volen integrar-se.

Cert: als joves terroristes no els agraden els nostres valors –com en general passa amb els joves de qualsevol societat–, però tampoc els de les seves societats d'origen, molt més conservadores que no pas la nostra. Avorrits de tot i sense nord, perquè les seves societats tradicionals també s'estan col·lapsant, aquests joves es radicalitzen. Són expulsats de les mesquites, si és que algun cop hi han anat, i s'aïllen. Encara es tornen més radicals, en un procés sectari de manual.

Llavors, de cop, creuen que poden fer alguna acció transcendental i convertir-se en uns herois dignes d'admiració. Aquesta acció no és altra que assassinar persones innocents per venjar una suposada injúria o per alliberar un poble al qual mai s'han molestat a preguntar la seva opinió.

Ara són els peons d'una lluita a mort entre els dos radicalismes, el d'Al-Qaida i el de l'anomenat Estat Islàmic, a veure qui es queda els dòlars.