Quan els polítics es disculpen

Si el procés de Catalunya vers la seva plenitud nacional fos el projecte d'un líder o d'un partit, com en el cas escocès, ja fa estona que tot se n'hauria anat en orris. Sortosament, el nostre és un moviment de base, sorgit del poble ras, aquell que va tirar endavant les consultes populars arreu del país i que va fer les manifestacions més importants de la història recent europea. Per això els líders dels dos principals partits catalans van haver de menjar-se l'orgull, fer renúncies i assolir un acord. Encara més, van fer quelcom insòlit en política: van demanar disculpes als seus representats.

La premsa i els opinadors unionistes que ja feia dies que cridaven “blat” als quatre vents, van veure espantats que la voluntat popular dels catalans no es pot ficar i lligar dins d'un sac. Les seves reaccions amargues –i els primers moviments d'alguns que es preparen a fer un altre cop un triple salt mortal per canviar de posició– són la millor prova del bon camí que hem tornat a emprendre.

Ens esperen uns mesos de vertigen i de turbulències. Res no serà fàcil, però –més que mai– tot depèn de nosaltres mateixos; de les decisions que prenguem i de la valentia amb què fem front a les conseqüències. L'endemà del dia 27 de setembre del 2015, Catalunya tindrà un nou Parlament amb un mandat popular clar i nítid per crear un nou estat europeu lliure i democràtic. El compte enrere –el de veritat– ja ha començat.