‘Ciutat morta'

Si més no per dur la contrària al corrent general, unes consideracions sobre el cas 4-F.

1. És discutible que evidenciï el domini d'internet i les xarxes socials. El film era feia mesos a la xarxa, des de la qual els seus promotors l'havien promocionat amb resultats discrets. Han estat dos vehicles tan tradicionals com una tele i un jutge censor (i el mateix gènere documental, tot un clàssic) els que han activat la connexió entre el món real i la realitat parcial i sovint paral·lela de les xarxes. Cal no confondre, doncs, la part de l'amplificació pel tot.

2. La pressió que ha rebut TV3 és injusta, especialment la insinuació de censura. Si Ciutat morta és un producte accessible per altres vies, la decisió de TV3 no es pot basar en la censura sinó en el criteri, senzillament perquè en un camp sense portes la capacitat de censurar no hi és. Per això és també injusta (a més de falsa, en algun cas) l'acusació de mirar cap a una altra banda contra alguns mitjans. El focus informatiu pot ser discutible, com tot exercici de llibertat de premsa. En un quiosc plural, la premsa pot mirar on li doni la gana, fins i tot equivocadament, i no per això és menys lliure, o precisament per això pot ser lliure.

3. Ciutat morta és un exemple de biaix i sensacionalisme. Cap objecció, si es té clar. Posa l'accent en una part. Això no n'afecta l'honestedat, perquè no se n'amaga, excepte, en tot cas, quan apel·la a la recerca de “la veritat” sense aclarir que veritat i veritat judicial no sempre coincideixen. Aboca llum sobre una tenebrosa cadena política, policíaca i judicial (aquest és el gran valor de la cinta), però no aporta res jurídicament rellevant per al cas 4-F.

4. La reacció política oficial és de vergonya aliena. Hipocresia pura. No hi ha res que no sabessin abans, més que res perquè tenien el film a l'abast. El polític si té dubtes pot dubtar (i després del visionat n'hi ha uns quants), però no pas per neguit preelectoral o empès per l'opinió excitada. Tots coneixem l'anomenada ‘pena de telenotícies', pressió mediàtica que jutja a banda de la justícia. Ciutat morta camina per la línia fina que separa periodisme de denúncia i pena de documental.