Embaràs

Una altra dona emba­ras­sada en política! I pot­ser en cam­pa­nya! No em vam tenir prou amb Carme Chacón i Soraya Sáenz de San­ta­maría! Ara, tor­nem-hi, amb Susana Díaz. Un altre cop, repor­tat­ges sobre embaràs i política, alle­ta­ment i política, con­ci­li­ació i política...

La soci­e­tat està feta a mida dels homes. La política no és cap excepció. O sí. Com a mínim, els par­tits tenen la neces­si­tat i l'obli­gació de garan­tir una presència mínima de dones. En el món de l'empresa pri­vada això ni tan sols exis­teix. En els con­sells d'admi­nis­tració de les empre­ses de l'IBEX les dones no arri­ben al 17%. Pit­jor encara, un recent estudi sobre 147 grans empre­ses espa­nyo­les situa en un 13% la presència feme­nina entre els alts direc­tius. Com pot ser això si les dones superen el 60% de titu­lats uni­ver­si­ta­ris i repre­sen­ten el 45% del mer­cat labo­ral? No ens enga­nyem, vivim en una soci­e­tat molt poc igua­litària i ober­ta­ment mas­clista. Més enllà de les sim­pa­ties que li pugui tenir cadascú, Susana Díaz no ho ha tin­gut fàcil per arri­bar on és. Sen­zi­lla­ment perquè és una dona. Si pretén diri­gir el PSOE haurà de llui­tar molt més i demos­trar molt més que Pedro Sánchez. Tant se val que el secre­tari gene­ral soci­a­lista la set­mana pas­sada fos incapaç d'arri­bar a una con­ferència a una uni­ver­si­tat de Was­hing­ton, la qual cosa va pro­vo­car que el rec­tor iro­nitzés sobre si seria capaç de diri­gir millor un país que un GPS. Ell ho tindrà més fàcil.

Per tant, tocarà escol­tar un altre cop la mateixa cançó, els matei­xos comen­ta­ris estúpids, la mateixa lamen­ta­ble uti­lit­zació política de la imatge d'una dona emba­ras­sada... Paciència. Alguns des­co­bri­ran que les cri­a­tu­res no apa­rei­xen ni crei­xen sota una fulla de col... i que cada dia hi ha milers de dones que viuen l'embaràs amb tota mena de fei­nes, sovint amb molt d'esforç, car­re­gant també amb la casa i sense que ningú els reco­ne­gui la seva heroïcitat.