Veritat o mentida?

El món es divideix en dos grups de persones, a saber, els que busquen la veritat per exhibir-la i els que dediquen totes les hores del dia a amagar-la. Sovint la feina del periodista implica identificar aquests últims i presentar-los en societat com el que són, uns farsants. La sobtada sortida de la presó de Luis Bárcenas previ pagament –pur tràmit– d'una fiança de 200.000 euros ens dóna una idea de com d'atapeïda tenim la carpeta d'afers pendents. Per exemple, amb els casos d'abús a les casernes de la Guàrdia Urbana denunciats pel documental Ciutat morta i per un exsergent del cos retirat i negats de totes les maneres possibles pels responsables policials. O l'expedient Pujol, amb tot el que en penja. I tants d'altres. Però també hi ha una carpeta de temes resolts. Allà, per exemple, hi hem posat aquesta setmana l'afer de l'euro a la Catalunya independent. Va ser el ministre Margallo qui va dir el 2012 que Catalunya hauria de sortir de l'euro si es proclamés independent i ha estat el ministre Margallo qui ha hagut d'admetre que no seria així. Algun dia li tocarà desmentir-se en allò de l'“expulsió d'Europa” o allò altre de “vagar per la galàxia”. Un altre enxampat és el ministre d'Economia, Luis de Guindos, que fent de triler i amagant una inversió de 1.563 milions de la multinacional farmacèutica AstraZeneca, va ser capaç de convertir el creixement del 35% de la inversió estrangera a Catalunya el 2014 en una caiguda del -45% per poder-ho atribuir al procés sobiranista, amb els corifeus de la pretesa “Societat Civil Catalana” –ells tenen expedient propi– fent el ridícul afirmant que ells ja ho deien. I encara una altra falsedat resolta, la pretesa inexistència del PP a TV3 denunciada per Alícia Sánchez-Camacho. Les xifres del CAC situen Camacho en tercer lloc en minutatge, al darrere del president Mas (lògic) i del portaveu del govern (Homs), i clarament per sobre de Junqueras o Iceta, Herrera, etc. i força sobrerepresentada respecte a la presència del PP al Parlament. Qui diu mentides...