Nostàlgia

A l'Iphone hi tinc una foto de Feliu Formosa recitant a l'escenari del Romea. I una altra de Lídia Pujol cantant amb Toti Soler a la guitarra. Són “Moments” del 27 de maig del 2013, així ho classifica el telèfon, intel·ligent com és. Les fotografies són de l'homenatge que la comunitat educativa, amb l'ara querellada Irene Rigau presidint l'acte, va dedicar a Salvador Espriu aquell dia. Era la torna de la carta d'Espriu als mestres del 1981, per la Rosa Sensat. Aquella on els demanava que no defallissin en la tasca de modelar els ciutadans, i on apostava per uns nens i nenes “honestos, oberts al diàleg, no fanàtics, no dogmàtics” i on també denunciava l'estúpida amenaça a la nostra cultura i llengua en temps moderns. Formosa va recitar el 2013 i el 1981. Em va fer gràcia retratar-lo perquè jo havia representat les Tafalitats, peces de cabaret de Karl Valentin, que ell havia traduït de l'alemany. Entre d'altres girs es va empescar un joc amb les diferents maneres d'escriure Canyemeres, amb ny o ñ, i a o e a discreció (un cognom vinculat al seu Sabadell), o el nom del medicament que frenarà l'epidèmia de grip de cada any: Isopropilprofenilprofenilaminapirazolon. Són altres moments que em vénen al cap encara que no m'ho digui el telèfon mòbil que en aquella època no existia. Ara Feliu Formosa ha escrit Sense nostàlgia, una història d'infantesa i adolescència. Entre els moments que recorda hi ha un capítol dedicat a l'etapa escolar al col·legi de La Inmaculada, dels Hermanos Maristes, on li feien memoritzar textos d'història sagrada o d'Espanya, que per alguns ve a ser el mateix. De Catalunya, ni una paraula. En aquell temps va llegir El libro de España, un viatge d'un nen per un seguit de províncies espanyoles després de la liberación nacional. Deu ser d'aquí d'on el ministre Wert treu la inspiració. Deu ser d'aquí d'on rescaten els pares que volen cobrar la bicoca del castellà que els promet el ministre en l'enèsima fórmula d'atac que ja preveia Espriu.