“Això és can Pixa”

Això diuen que va dir Carme Forcadell en la darrera reunió de la mesa dels partits i les entitats sobiranistes, que va acabar com el ball de Torrent. D'on no n'hi ha, no en raja, presidenta. Agradarà o no agradarà, però s'acosten eleccions municipals i els partits polítics s'hi juguen l'hegemonia o la supervivència. Qualsevol altra qüestió és ara anècdota. Per si algú encara no ho té clar, Artur Mas i Oriol Junqueras han salvat la cara i el moment del procés perquè no tenien més remei. Ara han tocat sometent i ha arribat l'hora del campi qui pugui. La tropa independentista ha descobert, astorada, que els dirigents de la CUP no eren tan franciscans com semblaven. S'han tornat templers. O que Iniciativa, de sobte, ja no té pàtria, només bandera. Bandera roja. L'electorat en general constata com Podem, que es proclama a Espanya únic baluard contra la casta, ací pacta amb qui calgui si es tracta d'aspirar a l'alcaldia de Barcelona. De la mateixa Osona arriben notícies sobre la brega entre Convergència i Unió, que potser faran llistes separades en la majoria dels municipis de la comarca. I a Vic encara se saltaran les dents. Això és can Pixa, en efecte. Com a Beniparrell, cada u mira per ell. Resulta del tot càndid demanar ara als partits que pactin un full de ruta. Una fulla d'afaitar, pactaran. Carme Forcadell, Muriel Casals i la infanteria de l'independentisme cívic han de donar una treva als partits. Fins després de les municipals. Quan la casa torni a ser més amable i clara.