Grècia, per als grecs

La impactant victòria de Syriza a Grècia té un abast internacional d'unes dimensions inimaginables fins fa ben poc atès el minúscul pes del país hel·lènic en el concert de les nacions contemporànies, per molt que la seva cultura sigui un dels bressols de la civilització. Sense cap mena de dubte remourà les actuals doctrines dictades per la troica, en espera de mesurar la cada cop més acusada moderació de la coalició d'esquerres grega, que té en revisió els 40 punts radicals amb què es va presentar a les eleccions del 2012 sota la influència de l'economista Yanis Varoufakis. I quins són els nous màxims fixats des de Berlín, sota pressió dels seus bancs i fons d'inversió. En definitiva, fins on Syriza està disposada a pagar o no pagar el deute i fins on la UE està en condicions d'assumir el sotrac de l'expulsió de Grècia. O fins on la troica està disposada a fer quitança sense que això suposi un efecte dominó amb el deute de molts altres països que s'apuntin a la barra lliure. Com a ciutadans europeus tot plegat ens afecta. Però la força de l'huracà que ara es prepara per fer-nos mimetitzar el procés grec obliga a tenir molt clara quina és la naturalesa antitètica del procés català. Res a veure! Perquè els problemes estructurals que té el nostre país fruit de l'opressió d'un estat antidemocràtic poc que s'arreglaran amb cap Syriza espanyola. El compromís nacional de Tsipras i el seu moviment amb la voluntat popular dels grecs i la sobirania que això comporta –Grècia, per als grecs– és ben diferent al que plantegen Pablo Iglesias i els seus cercles als catalans i catalanes. La lliçó més important de les eleccions gregues és que una gran majoria ha optat per votar una opció que no supedita les seves decisions al que es dicta des de milers de quilòmetres de distància. La proposta de Podemos als catalans és que les decisions no es dictin des de Berlín, però que es continuïn fixant des de Madrid, a centenars de quilòmetres de la nostra voluntat nacional. Caldrà tenir-ho present.