L'apunt
Ignorància
S'ha de ser molt ingenu perquè li paguin a un les obres de la seu del partit en negre i no adonar-se'n
En la història del Partit Popular i el cas de Luis Bárcenas només hi ha dues possibilitats, i les conseqüències són igual de terrorífiques.
Primera opció: al Partit Popular ningú o gairebé ningú tenia coneixement dels tripijocs i les martingales de l'extresorer. Com que el senyor Bárcenas va ocupar-se de les finances del partit durant una vintena d'anys i ningú no es va adonar de res estrany malgrat l'augment de consum de sobres, cal deduir que Mariano Rajoy i els seus són gent molt confiada o bé gent a la qual és molt fàcil d'enganyar. Qualitat, aquesta última, que els inhabilita per governar.
És clar: per això, quan van arribar al govern de l'Estat es van trobar que les coses estaven molt pitjor del que s'esperaven i van haver d'aplicar unes mesures que ells, pobrets, no desitjaven de cap de les maneres; però, ves, la vida és dura i no hi havia cap més remei que retallar a tort i a dret i dedicar els diners a rescatar caixes. A moltes, però a Bankia, més.
Per cert: s'ha de ser molt confiat o molt ingenu perquè li paguin a un les obres de la seu del partit amb diner en negre i no adonar-se'n. Però coses més rares s'han vist i es veuran a Espanya.
Segona opció: al Partit Popular tothom o gairebé tothom tenia coneixement dels tripijocs i les martingales de l'extresorer. Però com que la llei de finançament dels partits és el nyap que és, mirem de passar la legislatura com sigui. A més, così fan tutte, i cap avall que fa baixada... La conseqüència és òbvia i també inhabilita per governar. Ara és més fàcil entendre perquè un partit que havia d'estar assabentat de la situació del país es va declarar estranyat en arribar al poder i es va dedicar a incomplir meticulosament les seves promeses.
Tinc curiositat, per tant, per saber què dirà en el programa que presentarà a les pròximes eleccions estatals. M'agradaria poder mirar-me'l tal com em miro el programa dels partits francesos, anglesos i italians, però no sé si tindré temps.
Què diran? Que ara sí que va de debò? Que ara sí que compliran? Després s'estranyen dels resultats de les enquestes.
