Un pet a Nova York

Una forta discussió va tenir lloc a la línia de Lexington del metro de Nova York. En un vagó que anava atapeït va sonar clarament un pet i els passatgers van assenyalar un home com a autor de l'estrèpit. Ell va plantar cara quasi amb violència al·legant que ell no havia fet res, però a la següent parada va ser expulsat a empentes i el comboi va continuar el trajecte sense més incidències. La notícia, que no té cap importància, és falsa. M'ho he inventat per explicar el periodisme global. Tot allò que passa a Nova York i, per extensió, als Estats Units és d'abast mundial. Com ara la matraca de la setmana passada, segons la qual Nova York es preparava per suportar la pitjor nevada de la història. Cada dia vam tenir imatges, prediccions, mapes, càlculs amb aquella retòrica catastrofista pròpia dels americans. Necessiten sentir la imminència d'un perill apocalíptic, d'una amenaça gegantina que pot posar en perill la humanitat, tant hi fa que sigui una plaga de papallones assassines o una invasió de marcians. I, si no tenen una amenaça terrible, se la inventen. Ara hem sabut que la CNN té preparat un vídeo per quan arribi la fi del món.

La tempesta bíblica que havia de sepultar Nova York va quedar en una nevada més. Si allà els agrada alarmar-se perquè si, ja s'ho faran, però és sorprenent que el món sencer acati la seva psicopatologia. No sé quin criteri periodístic se segueix per donar importància a les neures de Nova York i deixar com a notícies breus, telegràfiques, les escabetxades de Boko Haram a Nigèria, per exemple. Només al gener, aquesta delirant secta africana ha fet milers de morts; però, com que no actua a Nova York ni a París ni a Londres ni a Berlín, els morts són de segona i no acostumen a portar cartells en anglès, que és el mínim per sortir als telenotícies del món. Ara, un pet a Nova York o qualsevol altra ximpleria sí que és notícia.