Tempesta a la mar Jònica

Com és natural per la seva geografia, Grècia és un país molt mariner i de grans armadors. Pels grecs, el mar és un hàbitat habitual i una font de riqueses, i també de desastres. Com tots els pobles mariners saben, les galernes de la Mediterrània són molt perilloses i destructives, i poden provocar víctimes mortals i damnificats, especialment si s'és imprudent i es minimitza el risc que pot tenir la força de la natura. Els vells de port saben que voler combatre la bravura de la mar en una gran tempesta amb vaixells petits i amb moltes carències sol ser una empresa suïcida que mai s'acaba bé.

Des de diumenge, en el mar de Grècia s'ha desfermat un gran temporal. Si bé ja els meteoròlegs ens avisaven de la gran borrasca que s'apropava, els primers efectes han estat fins i tot superiors als previstos. El que sorprèn és que, malgrat la saviesa dels vells llops de mar, els dirigents grecs vulguin afrontar el temporal amb els seus propis mitjans i actuar com si hi hagués una mar calma. Segurament aquí també valdria atendre allò que tota prudència aconsella diferenciar molt bé allò que m'agradaria fer d'allò que puc fer, perquè la vida és punyetera i no sempre els desitjos i les realitats es compassen.

Tot i que en els últims temps Alexis Tsipras havia moderat molt el seu discurs i passava de voler no pagar el deute a renegociar-lo, el mal ja estava fet perquè una bona part dels grecs i dels mercats no se'l creuen. La retirada de més de deu mil milions en dipòsits dels bancs hel·lens, amb la prima de risc que li suposa pagar el bo a tres anys molt per sobre del 30% d'interès i que els quatre bancs principals hagin perdut pràcticament un 40% del seu valor demostra que la por d'un corralito és present. I malgrat la bravura de la mar, el ministre de finances, Iannis Varufakis, es llança a l'aigua afirmant que no reconeix la troica com a interlocutor i pren el discurs nacionalista de “recuperar la sobirania nacional”, una fórmula que durant un temps serveix per unir la societat davant les adversitats. L'Argentina, quan el president Adolfo Rodríguez Saá, (un president que només ho va ser del 23 al 30 desembre del 2005) va anunciar que suspenia els pagaments amb l'FMI, la gran majoria de la cambra, dempeus, va aplaudir. Així doncs, ara el govern grec pot tenir un temps de cohesió social a favor seu, fins i tot amb l'extravagant coalició de govern que ha fet Syriza amb la dreta extrema i xenòfoba d'Anel. Però està per veure si la seva fortalesa és capaç de navegar en solitari per aquesta mar brava. L'agència Standard & Poor's ja ha anunciat que posava en revisió el ràting dels bancs grecs “perquè la liquiditat dels quatre bancs principals s'ha deteriorat significativament a causa de la important fugida de dipòsits i la impossibilitat d'acudir als mercats internacionals”. I Fitch ja ha fet saber que abaixarà la qualificació del bo grec en el cas que no hi hagi cap acord. El mateix BCE exclou Grècia del seu pla de compra de deute, anunciat per Mario Draghi el 21 de gener, fins que no hi hagi acord, i també podria suspendre l'ajut d'assistència de liquiditat als bancs per fer front a les sortides de diners.

L'actitud prepotent que vàrem veure tant en l'expressió oral com també en la corporal del ministre de finances grec Iannis Varufakis en la roda de premsa conjunta amb el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, i l'extraordinària tensió entre els dos dirigents no augura unes setmanes tranquil·les. Fins i tot podríem veure que es confirma el que molts grecs temen: que els seus bancs no puguin fer front a les sortides de diners i també que el govern grec acabi decretant el corralito.

Les tempestes tenen això, que són molt perilloses, i les imprudències i la minimització del risc es paga molt car.