‘Horribilis'!

La reina gairebé eterna va batejar així un any dolent per a la sempre innecessària monarquia. Si el ministre Wert tingués algun cop una bona idea, cosa del tot improbable però metafísicament possible, podria crear el premi Urbs horribilis que crec que guanyarien, ex aequo, Barcelona i Madrid o Madrid i Barcelona. Vaig participar ahir a l'Ateneo de Madrid, convidat per l'associació de veïns del meu barri de La Arganzuela, en l'exposició sobre Los Horrores (urbanísticos) de Madrid. Són antològics i puden, sense que cap poder oficial ho desmenteixi, a la més bèstia de les especulacions. Hom diria que la triple ferida del no a Madrid com a seu olímpica ha exigit als que remenen les cireres –en euros o en dòlars– tancar el mandat amb l'execució de dos projectes, per cert amb referències futbolístiques: a l'entorn del Calderón i del Bernabéu, amb milers de pisos –amb un percentatge cada cop més reduït dels de protecció pública–, amb torres de nous rics frustrats, amb obres que no goso qualificar de faraòniques per no ofendre la memòria dels faraons. Com que hi estic abonat, els porto, a les reunions habituals de la meva associació de veïns, el darrer exemplar de la revista mensual Carrer de la meva ciutat natal: Barcelona. La trobo una publicació exemplar i que hauria de fer trontollar els fonaments de la gestió municipal barcelonina. Neix, i reneix i torna a néixer, com diria el poeta, el vell full de ruta dels governs de CiU, de ressonàncies caníbals: “Es mengen i es venen, pam a pam, el país que tant s'estimen.” Com que estem en any d'eleccions municipals de primavera i malgrat els retalls bèsties que el partit presidit per un registrador de la propietat ha descarregat contra l'autonomia municipal, crec que tots ens hi hauríem d'abocar, en aquesta convocatòria d'eleccions municipals, ni que fos per confirmar que manifestacions de les que emocionen, com la de dissabte passat al cor de Madrid, són molt més que foc d'encenalls. I és que a l'Europa democràtica, la voluntat de participació política i de transformació, a favor dels drets bàsics, recolza en el municipalisme. Els nostres pobles i ciutats aspiren a ser més habitables, amb més serveis públics, amb menys barreres urbanístiques i socials.