Cementiri

Vostès se'n recorden, del projecte per a la construcció d'un gran cementiri nuclear? Sí, home, aquella instal·lació que els criteris de rendibilitat aconsellaven fer a Catalunya perquè hi havia una bona infraestructura i, total, aquí ja estem acostumats a segons quins paisatges, oi? Però, a veure, ¿quan s'ha guiat el govern espanyol pel criteri de la rendibilitat quan es tracta de grans obres, sobretot les que han de fer les constructores amigues? Es tractava, a més, d'un projecte que representa que havia de generar molts llocs de treball –i també moltes protestes–, i això calia adjudicar-ho a un territori amic, no a la ingrata i insolidària Catalunya.

De manera que el projecte se'n va anar cap a la població de Villar de Cañas, a Conca. Fa pocs dies va ser notícia perquè Soraya Sáenz de Santamaría va fulminar el president de l'empresa gestora del projecte, Francisco Gil-Ortega. I això mateix ha fet creure a alguns, sobretot els més vinculats a l'ecologisme, que el cementiri nuclear no es farà. Jo no diria tant, però el que és obvi és que el PP no vol que li peti un altre escàndol en campanya.

Que la construcció del cementiri nuclear no seria cap camí de roses es va comprovar des del primer moment. Sáenz de Santamaría i De Cospedal van barallar-se. Agrament. Perquè suposo que vostès no creuen que el PP és un partit monolític, oi? I que no hi ha famílies que es fan la punyeta les unes a les altres a cada moment...

Després hi van aparèixer els dubtes que el terreny triat fos no ja geològicament òptim, sinó simplement segur. La qual cosa no va evitar que, al darrere de la promesa de la creació de molts llocs de treball, hi aparegués una especulació galopant. Més encara: les obres es van retardar i encarir. Més baralles, fins a l'esclat final.

¿Tota aquesta història els agafa de noves? ¿Els estranya a la vista dels actors implicats?