Mestre Veny

Són mes­tres les per­so­nes que excel·lei­xen en una acti­vi­tat, com és el cas de Joan Veny, que ha dedi­cat la vida a estu­diar el català en totes les seves vari­e­tats. Per això li han con­ce­dit el Premi d'Honor de les Lle­tres Cata­la­nes, un honor mutu, perquè l'obra de Joan Veny honora la llen­gua. L'Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC), que diri­geix jun­ta­ment amb Lídia Pons, és una obra gegan­tina, un tre­sor que car­to­gra­fia l'entra­mat dels nos­tres par­lars. Rec­ti­fico: no sola­ment hi ha dedi­cat la vida, Joan Veny con­ti­nua redac­tant els volums grans de l'ALDC –en fal­ten tres– i aquesta mera­ve­lla didàctica que és la versió sim­pli­fi­cada, el Petit Atles Lingüístic, aco­lo­rit per faci­li­tar com­prensió lec­tora i amb uns comen­ta­ris lingüístics del mateix doc­tor Veny que són una lliçó a cada pàgina.

Mes­tre també en el sen­tit del mes­tre i la mes­tra d'escola que s'esfor­cen per ins­truir i edu­car amb amor a l'ofici. Fa uns dies, arran de la con­cessió del Premi d'Honor, vaig tenir l'honor de com­par­tir micròfons–la redundància és vol­guda– amb Joan Veny a Cata­lu­nya Ràdio. Va ser una estona deli­ci­osa, intensa, amb una allau de tru­ca­des d'oients que apor­ta­ven les vari­ants del con­cepte rose­lla arreu del domini català. En un moment donat, l'il·lus­tre filòleg mallorquí va expli­car que ara es dedica més a la inves­ti­gació perquè no ha de fer clas­ses, i ales­ho­res va fer una con­fessió molt reve­la­dora, va dir que com­par­tia amb l'enyo­rat Joan Solà un rar-rau inte­rior –feia rodar la mà a l'estómac– abans d'entrar a classe. Pot sem­blar que els grans savis no neces­si­ten pre­pa­rar-se les clas­ses, però no és així, Veny va expli­car que repas­sava, estu­di­ava, es posava al dia i tre­ba­llava a fons per ofe­rir als alum­nes la millor infor­mació.

Mes­tre Veny en majúscu­les i mes­tre humil, mes­tre de mes­tres que ha for­mat un gruix impor­tantíssim de dei­xe­bles. També ells són –som– la seva obra. Mol­tes de gra­cis, mes­tre!