Grècia independentista

No cal ser un setciències per preveure que l'episodi final del procés es jugarà en l'esfera internacional. Serà un assumpte intern d'Espanya fins que prenguem la decisió de marxar. Com que no serà un divorci amistós, hi haurà mediació, agradi o no a catalans i espanyols. En política internacional, la norma és fer tot el possible per mantenir l'statu quo, fins que es produeix el canvi; llavors s'intervé per minimitzar-ne les conseqüències. Això és el que passarà a Catalunya després de la victòria sobiranista del 27-S, quan el Parlament confirmi legalment la voluntat catalana d'esdevenir un estat independent. Les cancelleries cobraran protagonisme i aleshores recordarem que García-Margallo ha fet més que ningú per la causa catalana. El prestigi de la diplomàcia espanyola està en hores baixes. Aquesta setmana el ministre ha dit que per haver prestat 26.000 milions a Grècia no s'han pogut apujar les pensions o les prestacions d'atur. No sentireu declaracions similars d'alemanys, britànics o francesos. Principalment perquè és mentida. El rescat de Grècia es va fer mitjançant fons radicats a Luxemburg, que van emetre deute per comprar bons grecs. Els estats europeus van avalar aquest deute. Avalar no és igual a prestar. Espanya no va posar ni un euro en aquest rescat. Les cancelleries europees –la grega inclosa– tindran en compte aquest i els anteriors estirabots espanyols (com el de les delegacions) a l'hora de valorar què fer en el cas català.