Tot aprenent diplomàcia amb García-Margallo
Els esforços catalans per eixamplar la repercussió internacional del procés no haurien obtingut els mateixos resultats sense l'actuació destacada del ministre d'Afers Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo y Marfil. Sense un estat propi, és molt complicat aconseguir ser reconegut com un subjecte polític internacional, però en el cas català, és el govern espanyol qui ens aplana el camí. D'antuvi, no passa desapercebut a ulls de la premsa internacional que qui parli del tema amb més contundència sigui el ministre d'Afers Exteriors, un fet que desarticula el mantra que diu que el procés és un assumpte intern d'Espanya.
Un exemple recent és la voluntat anunciada per la Generalitat de Catalunya d'obrir fins a 50 delegacions arreu del món. Segurament no hauria obtingut gaire ressò internacional sense les declaracions enfurismades de García-Margallo, que va aconseguir que encara es publiquin informacions sobre el tema.
La cadena russa de noticies RT titulava que “Catalunya obrirà fins a 50 ambaixades arreu del món en pocs anys”, i explicava que “el govern català ha anunciat el seu desig d'obrir 50 delegacions a l'exterior per representar els interessos polítics, culturals i comercials de la regió que vol independitzar-se d'Espanya”. Després de relatar la reacció visceral de la diplomàcia espanyola, recordava que la consulta del 9-N també havia provocat una persecució judicial inèdita en una democràcia homologada: “El desembre passat la justícia va obrir una investigació sobre un suposat acte de desobediència d'Artur Mas per haver tirat endavant la consulta del novembre, tot i l'oposició de Madrid.”
Per la seva banda, el rotatiu austríac Tiroler Tageszeitung oferia als seus lectors una notícia amb el títol “Espanya vol prohibir l'ambaixada catalana a Viena”. El contingut no es referia tant a la voluntat catalana de projecció exterior com a la resposta virulenta del govern de Madrid: “El govern espanyol està estudiant maneres de prevenir l'imminent obertura d'ambaixades catalanes a Viena i Roma. El ministre García-Margallo assegura que no s'ajusten a la legislació espanyola de relacions internacionals”, fet que el mateix article desmentia: “De fet, el Parlament català, dominat pels partits separatistes, va adoptar l'any 2014 una llei que no només reconeix el dret a obrir delegacions a l'exterior sinó que dota la regió independentista del nord-est espanyol d'una veritable política exterior.”
Finalment, reiterava la posició espanyola: “El titular d'Afers Exteriors assegura que les delegacions catalanes no són per promoure la llengua i la cultura catalanes, i que el govern espanyol veu aquestes ambaixades com un intent de difondre el procés de separació d'Espanya.”
També en parlava la cadena iraniana PressTV, que informava que “Catalunya obrirà 50 delegacions arreu del món”, i remuntava les reivindicacions catalanes molt més enllà de la crisi econòmica recent: “Catalunya ha estat cercant la seva independència d'Espanya des de finals del segle XIX. En els darrers anys, manifestacions massives han reclamat el dret d'autodeterminació per a Catalunya.” També feia esment de les motivacions econòmiques de la independència: “Molts dels 7,6 milions de catalans creuen que la seva economia seria més pròspera pel seu compte, i es queixen que una porció molt elevada dels seus impostos va cap al govern de Madrid.”
