Joan Veny

És una magnífica notícia, per a la nostra estimada llengua catalana, que el lingüista mallorquí i catedràtic de la Universitat de Barcelona Joan Veny hagi rebut el 47è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. D'aquesta manera, Òmnium Cultural distingeix el codirector de l'Atles Lingüístic del Domini Català, que ha destacat per la recerca en dialectologia, edició de textos, història de la llengua i etimologia. L'acte de lliurament de tan merescut premi tindrà lloc al Palau de la Música de Barcelona el dilluns 8 de juny.

Joan Veny i Clar (Campos, Mallorca, 22 d'agost de 1932) és un dels grans lingüistes vius dels Països Catalans: es pot dir que és un autèntic intel·lectual integral. Catedràtic de filologia catalana de la Universitat de Barcelona. Estudià en aquesta universitat i en les de Lovaina i Poitiers, i es doctorà en filologia romànica. És autor de llibres com ara Estudis de geolingüística catalana, Els parlars catalans i Introducció a la dialectologia catalana, Dialectologia filològica, Llengua i entorn natural i Petit Atles Lingüístic del Domini Català. Director, amb Lídia Pons, de l'Atles Lingüístic del Domini Català, és responsable de la part catalana de diversos programes internacionals de recerca en l'àmbit de la geolingüística. President del Consell Supervisor del Termcat, president de l'Atles Linguistique Roman (Grenoble) així com de la Comissió de l'Estàndard Oral Lèxic, i codirector de la revista Estudis Romànics. Ha rebut la Creu de Sant Jordi (1997) i el premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (2004). El pensament i l'obra de Joan Veny van més enllà de la pròpia qüestió lingüística. L'autor posa de manifest la seva preocupació pel futur del català a causa dels avatars polítics actuals. De fet, Joan Veny posa el dit a la nafra en qüestions de rabiüda actualitat, com per exemple quan comenta que el català ha de ser llengua preferent del nou estat, encara que el que més l'inquieta és l'ús quotidià de la llengua, el fet que es pugui mantenir un català ric en diversitat dialectal; lògicament, això només serà possible si la nostra llengua és forta, normalitzada –és un autèntica llengua nacional, amb reconeixement a Europa– davant de la competència imperialista del castellà. No hi ha dubte que aquest premi, a un excel·lent dialectòleg, ens hauria de recordar i conscienciar, més que mai, que encara a l'any 2015 alguns s'esforcen perquè al Principat ( ja no diguem a la resta del domini lingüístic) el català torni a una situació anterior a 1978.