Un altre 23-F

Dilluns de la setmana entrant. Cara i creu. La cara és l'actuació de l'Ateneo de Madrid de la notabilíssima cantant catalana Elena Gragera. La creu és la sensació que la tenalla PP-PSOE/PSC esberla els fonaments d'allò que lloen, tant si toca com si no, amb retòriques tan grotesques com perverses: la Constitució Espanyola del 1978. Funciona, entre els dos col·lectius polítics, la complicitat, que Joan Fuster definia així: “Còmplice és aquell qui us ajuda a ser com sou.” El sí a la llei mordassa de la seguretat ciutadana, amb l'acceptació de la cadena perpètua i una definició de terrorisme que ens condemna a tots, ara i avui, i ens fa terroristes de pensament, paraula i obra, és denigrant.

Si els colpistes del 23-F del 1981 es volien carregar l'ordre constitucional aconseguit, i votat per molta gent (entre els quals em compto), ¿podem callar quan hi ha un intent d'erosió permanent de molts articles d'aquella Constitució, més carregada de paranys que de seguretats? Ja a l'article 1.1 ens diuen que “l'Estat propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític”. Quan tots els estudis sobre la situació actual ens alerten contra la pandèmia d'una desigualtat creixent, ¿com pot ser que els màxims portaveus del govern ho silenciïn, com si es tractés d'una qüestió menor? ¿I l'article 47 que proclama, amb lletres grans, el dret de tothom a l'habitatge digne, bo i afegint: “Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per impedir l'especulació”?

El tàndem PP-PSOE/PSC, ¿no té res a veure amb la designació dels membres del Tribunal Constitucional que va fer xixina, el juliol del 2006, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya? Els que diuen que no és possible canviar la Constitució, tot i que un dia els passa pel cap modificar el seu article 135, ¿han llegit algun cop la Constitució, que dedica el seu títol desè a “la reforma constitucional”? ¿Per què els autoproclamats devots de la Constitució menystenen les recomanacions d'organismes internacionals sobre l'actuació d'aquest govern i dels anteriors pel que fa a les víctimes del franquisme o sobre el respecte dels drets humans bàsics dels immigrants extracomunitaris? ¿O obliden que hi ha l'article 49 a favor dels disminuïts físics, sensorials i psíquics?