Els “calorets” de Rita

Les xarxes socials es van alterar ahir al País Valencià i a Catalunya quan s'hi va escampar la Crida que l'alcaldessa de València havia fet diumenge davant l'estupefacció de mig món. Rita Barberà va intentar parlar en valencià al primer acte de festes falleres. Com mana la tradició. Com fins i tot feien els alcaldes franquistes. L'expressió “intentar” és ací del tot benigna. Barberà va destrossar el català de València en una intervenció que semblava producte del consum de substàncies addictives d'alta graduació o de composició corrosiva. No és així. S'equivoquen els que atribuïen ahir les paraules “caloret”, “verano” o “llegà” a la ingestió d'estupefaents. L'alcaldessa de València semblava controlar la situació. No controlava, però, l'idioma. L'actitud de Barberà és exactament la d'aquells valencians de la capital que mai s'expressen en la que diuen que és la seva llengua. Els valencians que van substituir el seu idioma pel castellà i que només el reivindiquen per contraposar-lo al “català”. Això no ho cura ni la psicoanàlisi. L'alcaldessa de València es pensava diumenge que podria improvisar quatre frases graciosetes i ocurrents en la llengua dels llauradors. Tan graciosets i ocurrents, ells. Però no va poder. No en sap. El seu pare, director de diari falangista, encara en sabia. Ella no. Ho ha perdut tot. Menys la vergonya. Demà el seu partit debatrà a les Corts una llei sobre senyes d'identitat valencianes. La principal senya d'identitat valenciana del PP és corrompre-les.