Laporta

Sen­tir en Joan Laporta defen­sant davant d'un tri­bu­nal el seu dret a decla­rar en català resulta espec­ta­cu­lar. Que ho faci amb con­tundència i edu­cació impe­ca­ble, que denunciï l'absència d'un intèrpret al jut­jat i que li expli­qui a l'advo­cat Mario Conde que li par­larà a poc a poc perquè l'enten­gui és sen­zi­lla­ment antològic. No tot­hom s'ho pot per­me­tre, això. El comú dels mor­tals, davant d'un jutge que el té engan­xat per la legis­lació cor­res­po­nent, no pro­testa, sen­zi­lla­ment can­via de llen­gua i, si cal, parla al revés com la nena de L'exor­cista. I així anem. Fins a arri­bar al punt que un gest que hau­ria de ser el més nor­mal del món, com és voler decla­rar en la pròpia llen­gua, acaba con­ver­tint-se en notícia. Tant se val si Laporta ha actuat així perquè està en pre­cam­pa­nya al Barça, o perquè estava empre­nyat després de sis hores espe­rant, o perquè li importa un rave el resul­tat d'un procés on acu­dia com a tes­ti­moni... La denúncia de l'expre­si­dent ha acon­se­guit donar volada a una situ­ació escan­da­losa que dia sí dia també es repe­teix als jut­jats cata­lans. Només per això, ja ha val­gut la pena. L'altra cara de la moneda, i també igual­ment alliçona­dora, és la lec­tura que se n'ha fet en alguns mit­jans esta­tals. La indi­ferència ha estat la tònica domi­nant, però no han fal­tat els qui han vist l'acció de Laporta com una pro­vo­cació o els qui s'han indig­nat després de sen­tir com l'expre­si­dent del Barça exi­gia un tra­duc­tor per poder decla­rar en la llen­gua “del seu país”. Sense anar més lluny, el web del diari ABC situ­ava ahir la rei­vin­di­cació de Laporta davant del jut­jat en el rànquing de “los líos más sona­dos” de l'expre­si­dent del Barça, com ara des­pu­llar-se en un con­trol de segu­re­tat de l'aero­port arran d'un regis­tre exhaus­tiu o ballar en una dis­co­teca sota un bany de xam­pany i amb la cor­bata al cap. Sí senyor, un autèntic lío i una radi­o­gra­fia impe­ca­ble.